És clar que no serà gens fàcil portar a la pràctica la implementació de les mesures que ha sol·licitat al Senat el govern de Mariano Rajoy partint de l'article 155! És clar que no serà gens fàcil prendre a l'assalt Catalunya, les seves institucions, la seva policia, els seus mitjans de comunicació públics, les universitats, els sindicats, els comerciants, les patronals mínimament díscoles o els funcionaris reticents! És clar que el PP no vol que Puigdemont i el Govern tinguin la més mínima via de sortida del càstig a què volen sotmetre'ls i de l'escarment que estan decidits a aplicar a l'independentisme! Qui havia venut a uns i a altres el contrari?

Quan falten de poques hores perquè el desenllaç de la posició del Govern de la Generalitat sigui irreversible, els socialistes espanyols, i sobretot els catalans, semblen voler buidar l'aigua a marxes forçades d'un vaixell del qual ni porten el control i del qual acabaran patint totes les envestides per la seva actitud submisa al PP. El Partit Popular ha fet de l'article 155 de la Constitució una carta als Reis que té molt més a veure amb com vol que acabi la recentralització espanyola que amb fer una operació quirúrgica per evitar la independència de Catalunya. Per això només sentim per part dels portaveus del PP i del govern espanyol dues paraules: presó i rectificació.

En aquest context, i tenint molt present la repressió institucional en marxa i també les amenaces personals, s'entén millor que les decisions de l'ampli grup de partits independentistes tinguin un cert efecte pèndol. També que les decisions que s'adoptin no s'acabin de confirmar i darrere d'una reunió se'n convoqui una altra que reobri debats que ja semblaven tancats. Així ha succeït aquest dimecres quan un acord ferm -"però no irreversible"- assolit després de moltes hores dimarts a la nit per la cúpula del Govern i el denominat estat major del procés amenaçava d'endinsar-se en un onatge la nit d'aquest dimecres. Buscar fórmules imaginatives a hores d'ara no sembla fàcil, ni tampoc reunir un ampli consens. Sobretot perquè Esquerra, l'ANC i Òmnium no desitgen noves correccions de rumb i aposten per arribar on creuen que el mandat del referèndum de l'1 d'octubre va assenyalar. Puigdemont preferiria no baixar del seu discurs de mà estesa al diàleg però el 155 de dissabte passat l'ha deixat aparentment sense camí per recórrer.

Hi ha qui assegura que en aquestes últimes hores les reunions han estat bastant més que tenses i amb paraules pujades de to entre les quatre parets del Palau de la Generalitat. En principi, a la tarda d'aquest dijous, a partir de les 17 hores s'acabarà veient si el corrent majoritari, a favor de proclamar la República, haurà guanyat el capítol.