Encara que només sigui per un problema de calendari, les negociacions entre la Conselleria d'Economia, Junts pel Sí i la CUP per acordar uns pressupostos o, si més no, la seva tramitació parlamentària hauria d'estar en la recta final si com pretén el Govern han d'estar vigents l'1 de gener del 2017. Encara que les converses hi són i es van posant a sobre de la taula diferents escenaris teòrics que donin satisfacció a algunes de les exigències dels cupaires, són diversos els negociadors de JxSí que no amaguen una sensació de déjà vu per l'experiència en converses anteriors i que no van acabar precisament bé.

El cert és que s'estan cobrint els últims metres de la cursa de l'aprovació, per part del Govern, dels pressupostos (la idea és no demorar-los més enllà de la primera o segona setmana de novembre; de fet, ja s'ha endarrerit perquè la primera idea era dimarts vinent, dia 25), cosa a la qual seguirà la votació de les esmenes a la totalitat, pedra angular de la continuïtat o no de la legislatura. Per tot això no és estrany que surtin diàriament propostes que tendeixen a facilitar la negociació amb la CUP, bé sigui una suposada taxa a les begudes ensucrades, donant-los un tractament similar al tabac i en línia amb els suggeriments de l'OMS pel perjudici per a la salut per l'obesitat. O bé la creació d'un impost a les grans fortunes, una cosa que tothom entén però que és difícil de concretar al marge del de patrimoni i sobre el que hi ha seriosos dubtes que acabés sent efectiu, ja que el govern espanyol l'impugnaria. Un tercer també podria ser el de gravar a l'alça la venda de pisos i cases de gamma alta.

No són aquestes les úniques idees, amb les consegüents simulacions de l'increment d'ingressos que suposarien, que ha posat sobre la taula la Conselleria d'Economia però sí que reflecteixen la voluntat d'obrir el sempre delicat capítol de nous impostos amb la línia vermella de no incrementar la càrrega impositiva de les classes mitjanes a través d'una modificació de l'IRPF. Encara que la negociació vista des de fora pot ser aparentment fàcil, ja que un descarrilament dels pressupostos comportaria eleccions i el final del procés, una cosa que formalment cap partit independentista no desitja, trobar el punt que no sigui un caixa o faixa per a la CUP i, alhora que el PDECat i Esquerra ho puguin explicar als seus votants, és una línia massa fina.