El curs polític català, que es reprendrà pròximament, té aquest mes de setembre com a primera gran prova de foc: saber si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, supera la moció de confiança en el Parlament el proper 25 de setembre. Una derrota suposaria la immediata convocatòria d'eleccions en un termini que no aniria molt més enllà de les primeres setmanes de gener i situaria la política catalana en un grau d'incertesa similar al de la política espanyola i amb un horitzó electoral al davant. L'aprovació de la moció de confiança suposaria, en canvi, encarar la fase final del procés amb un full de ruta encara incert.

És obvi, i així ho estan destacant aquests dies els dirigents d'Esquerra Republicana amb el seu líder, el vicepresident del Govern Oriol Junqueras, al capdavant, que la qüestió de confiança hauria de comportar, almenys per part de la CUP, un compromís polític perquè els pressupostos de la Generalitat per al 2017 poguessin ser tramitats en el Parlament de Catalunya. És del tot lògic que així sigui, ja que si la moció de confiança és el resultat que el mes de juny passat no van poder ser tramitats els d'aquest any, superar la moció de confiança no pot ser un acord en abstracte, ja que en poques setmanes els pressupostos es tornarien a presentar i, en cas de ser rebutjats, es tornaria al punt de partida.

Que aquesta petició per part de Junqueras i els dirigents d'Esquerra de suport als pressupostos es dirigeixi també a Catalunya Sí que es Pot i a l'alcaldessa Ada Colau, obeeix a una demanda de reciprocitat pel suport que ERC i el seu grup municipal a l'Ajuntament de Barcelona van donar a l'alcaldessa. En política, els favors no sempre es tornen i les polèmiques de l'estiu entre els republicans i els comuns en relació al referèndum o a la Diada han enrarit l'ambient, tot i que, és cert que l'anunci de Colau d'assistir a la manifestació de la Diada i el silenci de Junqueras en la polèmica podria actuar de bàlsam en la represa del curs polític.

Les converses que iniciarà en les pròximes dates Puigdemont amb els partits polítics permetran començar a aclarir alguns dels interrogants que hi ha en aquests moments. I conèixer també l'abast real dels canvis en el secretariat de la CUP i l'arribada a aquest òrgan de dos pesos polítics com l'exdiputat Quim Arrufat i el regidor del consistori gironí Lluch Salellas. Perquè, tot i que la CUP té la seva dinàmica pròpia, el cert és que hi ha moltes maneres de remarcar el valor dels seus deu diputats, i la diferència entre ser garant del desenvolupament del procés o posar-lo en risc en cada moment acaba sent important.