La concessió a la Unió Europea del premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia 2017 anunciada aquest dimecres a Oviedo per difondre valors com la solidaritat i els drets humans és, si més no, xocant. Que mentre moren a la Mediterrània milers de persones cada any provant d'arribar a Europa i els Estats de la UE encara no han arribat al percentatge del 15% d'immigrants que es van comprometre a acollir es premiï qui la dirigeix és lamentablement una prova més de l'allunyament de la governança europea de les demandes dels seus propis ciutadans.

Clar que Europa ha fet molt pels valors que diu defensar i que la UE ha estat, en molts moments, una plataforma imprescindible per aglutinar el benestar d'un gran nombre de ciutadans. Però ni pot continuar vivint del passat per gaire reeixit que hagi estat en ocasions ni tampoc tenallada per la por davant de la mirada complaent de la gran majoria dels diferents estats que han establert de fet una frontera que impedeix als immigrants que aconsegueixen de creuar la Mediterrània avançar pel continent. Europa és avui sobretot un projecte econòmic, mancat de valors cap als més necessitats, i immune a qualsevol demanda humanitària. És aquesta la Unió Europea que es volia construir?

La mirada complaent dels governants de Brussel·les no havia de ser premiada en aquesta ocasió. Potser en anys anteriors sí i esperem que en posteriors també. Però l'any 2017, en què la UE ha estat acusada per Nacions Unides de violar drets humans, segur que no. Metges Sense Fronteres, Mans Unides, Unice, Aldees Infantils i personalitats de prestigi que l'han rebut amb prou mèrits en els últims anys es mereixien un company de viatge millor. Encara que hagués estat només com un toc d'atenció per part d'una institució a canviar la inhumana política cap als immigrants que l'any passat va segar més de 6.000 vides a la Mediterrània.