Francisco Pérez de los Cobos, magistrat del Tribunal Constitucional des de desembre del 2010 i president d'aquest des del 2013, acaba de declarar que la democràcia no consisteix a votar quan un vulgui, en una espècie de resposta a l'àmplia voluntat de la societat catalana de votar en referèndum sobre la seva independència. De los Cobos està sortint del càrrec i ha dirigit les regnes del tribunal des que va començar el procés independentista. D'orientació conservadora, havia fins i tot militat en el PP entre 2008 i 2011, una circumstància que no li va impedir mantenir el càrrec de president quan es va conèixer a través de la premsa el seu passat, perquè el flamant president havia ocultat la informació. Es va mantenir en el càrrec, ja que no estava escrit enlloc que no es podia militar en un partit i ser un dels membres del TC. I sobre la mentida, s'hi va tirar un vel, ja que ni PP ni PSOE no van voler més soroll del necessari.

Ara De los Cobos assegura que la democràcia no consisteix a votar quan un vulgui. I quan molts volen, tampoc? I quan una àmplia majoria vol? Quants han de ser els que desitgin votar perquè llavors sí que sigui democràtic? En països on la democràcia directa funciona molt més que en aquestes latituds, com per exemple Suïssa, els referèndums estan a l'ordre del dia i se'n fan una mitjana de sis a l'any. Ningú no qüestiona la democràcia suïssa. Seria una estupidesa. El president del TC pot fer una lectura tan restrictiva com vulgui de la democràcia seguint la línia del que el TC ha fet de la Constitució espanyola, però no deixa de ser un punt de vista timorat de com les lleis han d'estar sempre a punt per recollir les noves realitats.

No és estrany que a Espanya, amb l'actitud del president del TC, la demanda catalana no hagi estat ni escoltada, ni negociada, ni dialogada. Hauria estat gairebé un salt al buit. Mentrestant, en altres latituds, com a Escòcia, es va realitzar el primer referèndum el setembre del 2014 i el govern de Nicola Sturgeon ja ha fet saber que la seva intenció és celebrar-lo l'octubre de l'any que ve. Londres no s'ha pronunciat, però ja comença a preparar el memoràndum. És que deuen ser molt rars.