Explicava l'expresident de la Generalitat Artur Mas que quan va negociar el 2010 el suport del Partit Popular per ser investit president de la Generalitat –que després no tindria i l'assoliria amb l'abstenció del PSC– que a sobre de la taula només hi tenia una gran qüestió per part de Sánchez Camacho: que el PP abandona el racó de l'hemicicle en què havia estat des de l'inici de la transició. El PP es va sortir amb la seva i va visualitzar una centralitat que no tenia. La resta de la història és de sobres coneguda i després la història acabaria malament.
Serveix aquest exemple, relativament recent, per valorar com n'és d'important una bona ubicació a l'hemicicle i com es fa política amb aquestes coses.
Ara, amb el repartiment dels seients al Congrés dels Diputats també s'ha fet política. No és cap altre el motiu de mantenir Esquerra Republicana a les últimes files de l'hemicicle i desplaçar fins al que es coneix com el galliner els diputats del Partit Demòcrata. El cas del PDC estava relativament cantat des que se'l va privar de grup parlamentari propi amb una aplicació estricta del Reglament de la Cambra, que, en altres ocasions, no s'ha fet. Aquesta posició privilegiada de l'anterior legislatura hauria pogut i hagut de ser per a ERC però la Mesa tampoc ho ha cregut convenient.
La decisió de ni aigua als independentistes catalans s'ha portat fins al final i el pacte PP-Ciutadans, en aquest aspecte, sembla funcionar a la perfecció. També en el de la persecució de la immersió lingüística, on diuen estar fent grans avenços.
Curiós raser el que s'ha aplicat en la distribució de seients i que pronostico que farà parlar i tindrà les seves conseqüències. I en aquest ball de favors cal remarcar que el PNB ha tornat a guanyar. Primera fila darrere del govern malgrat comptar només amb cinc diputats –en va perdre un– davant els nou d'ERC i els vuit del PDC. Tindran raó els que diuen que el PNB sempre guanya.