Per què no s'ha respectat el dol dels catalans? Per què no s'ha tingut en compte l'enorme impacte que ha patit una societat traumatitzada pels atemptats i que en tan sols quatre dies ha assistit a una pel·lícula de terror que va començar a la Rambla de Barcelona, va seguir a la Diagonal i Sant Just Desvern i d'allà es va expandir per tot el territori català des de Ripoll a Sant Carles de la Ràpita? Encara que el dolor pels atemptats de Barcelona i de Cambrils és imperible i marcarà el rumb del país i de la capital catalana en els propers anys, estan començant a passar coses que no poden ser passades per alt. Dir prou, potser, no serveixi de res. Però callar és ser còmplice de la mentida, la difamació i la infàmia. I això mai no és acceptable.

Per això i des del dolor i la indignació profunda que un no pot sinó sentir després que quinze persones hagin perdut la vida a mans dels terroristes i diverses desenes continuïn ingressades una setmana després en diferents hospitals, cal proclamar el següent:

No aconseguiran desacreditar els Mossos d'Esquadra i que el que ha estat un èxit policial amb molt pocs precedents en l'àmbit internacional i que no té cap ideologia política sigui motiu de descrèdit de la policia nacional de Catalunya per part d'uns malànimes que tan sols busquen esgarrapar un grapat de vots.

No aconseguiran dividir la societat catalana, que una vegada més ha estat a l'altura i ha respost amb maduresa a un repte tan dramàtic com colossal. Tota ella sense excepció i tots i cadascun dels col·lectius que s'han vist implicats en la tragèdia. Esclar que hi ha un sentiment d'orgull com a país per la resposta que s'ha donat! Que potser els éssers humans som aliens a l'èxit o al fracàs?

No aconseguiran omplir el relat informatiu de mentides. Si algú vol plantejar seriosament el debat sobre la seguretat des de fora de Catalunya parlem del bloqueig d'informació als Mossos, de la seva absència en organismes internacionals com l'Europol pel vet de l'Estat o de set anys sense reunir-se la Junta de Seguretat de Catalunya amb alerta antiterrorista 4 sobre 5 durant diversos mesos. No d'un correu electrònic informal entre un policia belga de la localitat de Vilvoorde i un mosso d'esquadra preguntant per l'imam de Ripoll i enviat fa 18 mesos. Si algú vol parlar seriosament de seguretat que expliqui per què a la policia espanyola li constaven els antecedents de l'imam i no els havia transmès als Mossos.

No aconseguiran fer creïble el ventilador mediàtic que s'ha engegat i que està convertint en un femer tot el que es va fer a Catalunya des de la tarda de l'atemptat de Barcelona fins que es va abatre l'últim terrorista a Subirats. No en van tenir prou amb les falòrnies de l'11-M? No en van aprendre cap lliçó? Com s'ho poden jugar tot a convèncer la gent que res no és el que sembla i que l'èxit és tan sols aparent, ja que tot fa molta pudor?

No aconseguiran que la societat i les institucions catalanes deixin a les seves mans la manifestació de dissabte. Tothom és benvingut i totes les mostres de solidaritat amb Catalunya són d'agrair, vinguin d'on vinguin. #NoTenimPor. I fins i tot encara hauria estat més d'agrair que alguna de les 46 capitals espanyoles i dues ciutats autònomes —queden òbviament fora les quatre catalanes—, hagués convocat també per a aquest dissabte una manifestació. Barcelona, per exemple, va quedar col·lapsada quan la va convocar després dels atemptats de Madrid de l'11 de març del 2004. Es va publicar que 11 milions de persones s'havien manifestat a tot l'Estat espanyol i un milió i mig a la capital catalana.

No aconseguiran esborrar el que han publicat els mitjans internacionals. No un, dos o tres. Sinó una infinitat i, entre ells, els principals de referència al món. The New York Times, The Wall Street Journal i Frankfurter Allgemeine Zeitung són tres exemples i el resum val per a tots ells: les mentides divulgades són de consum intern perquè a l'estranger no hi ha aquest debat.

I no aconseguiran que la por sigui el vector principal d'una societat lliure com la catalana. No ho aconseguiran.