Lamento dir-ho amb aquestes paraules: ja n'hi ha prou de fer el babau. No pot ser que en plena alerta terrorista de nivell 4 —que aquest dimarts a la nit ha provocat una situació de pànic entre els veïns de la Sagrada Família arran del que després ha estat una falsa alarma, però que ha obligat a acordonar durant més d'una hora una àmplia zona de l'Eixample— i quan encara no fa un mes de l'atemptat que va provocar 16 morts a Barcelona i Cambrils, l'encàrrec als Mossos d'Esquadra sigui que busquin urnes per tota Catalunya per evitar el referèndum de l'1 d'octubre.

El fracàs de la política i la inacció del Govern espanyol fiant-ho tot als tribunals de justícia està desembocant en un autèntic esperpent de la Marca Espanya, que atempta ja contra drets bàsics dels ciutadans. Des de la prohibició d'un jutge de Madrid de celebrar un acte sobre el referèndum a la capital, autoritzat per l'alcaldessa Manuela Carmena, a la comunicació rebuda pels directors de TV3 i de Catalunya Ràdio en la qual se'ls diu que "s'abstinguin d'iniciar, tramitar, informar i/o dictar en l'àmbit de les seves respectives competències acord o cap actuació que permeti la preparació i/o celebració del referèndum".

L'èxit policial dels Mossos del mes d'agost passat desarticulant en 72 hores un comando de dotze terroristes, amb el resultat conegut de set persones mortes i cinc detinguts, ha provocat des d'aleshores un corrent de simpatia entre la ciutadania i la policia catalana. Els Mossos es van anotar un èxit policial enorme tot i que encara hi ha prou llacunes que no han estat aclarides i que se sustenten en dues, una de política i una altra dels serveis de seguretat espanyols. En primer lloc: es pot seguir defensant que la policia catalana no ha de ser a Europol amb totes les conseqüències, una situació que tan sols és conseqüència de l'entossudiment del Ministeri de l'Interior? En segon lloc: algun dia se'ns explicarà per què la carpeta de l'imam de Ripoll era tan extensa per a la policia espanyola i els serveis del CNI i tan escassa per a la policia catalana?

El fet que hi hagi un consens a preservar una zona d'interès comú entre ambdós governs en matèria de lluita contra el terrorisme gihadista no pot servir per tapar interessos espuris. I sincerament no és acceptable que mentre el conseller d'Interior, Joaquim Forn, està informant el Govern a la seva reunió setmanal dels dimarts que hi ha una alerta terrorista urgent al sud d'Europa concentrada a França i Roma; que es posin en marxa a petició de París uns controls estrictes a la conurbació de Barcelona i que se n'informi l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, els màxims responsables de Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional estiguin reunits amb la Fiscalia per abordar com s'implementa la repressió contra el referèndum. Inaudit.

Des del primer dia he defensat que la política ha tingut prou temps per donar resposta a la petició d'un referèndum acordat a Catalunya. S'ha amagat el cap sota de l'ala i la inconsistència dels polítics espanyols ha acabat deixant podrir la situació. Cap proposta en cinc anys. Això sí, una premsa escrita en part adoctrinada i en part perdonavides no ha deixat de parlar de cop d'estat, cop a la democràcia i altres generalitats de consum interior. Mentrestant, el Financial Times, Le Monde o The Guardian, per citar tres exemples rellevants al món informatiu global, han intervingut a les últimes hores al conflicte amb una idea pràcticament idèntiques i pressionant l'Executiu de Mariano Rajoy perquè es mogui. Que pacti un referèndum.

Un prec final: no juguin amb la nostra seguretat i deixem els Mossos com a única policia integral desplegada a tota Catalunya que continuï fent tan bé la seva feina.