L'ex-ministre d'Afers Exteriors José Manuel García-Margallo acaba d'explicar-nos la gran incomoditat que tenia amb dos dels seus companys de gabinet entre el desembre del 2011 fins i tot fa molt pocs dies, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Amb retard, ens ha radiat unes presumptes tensions entre ells per dos temes gens menors pel que fa a la relació entre Catalunya i Espanya: la judicialització de la política i l'ofec financer per part de Montoro a la Generalitat. Encara que sigui en diferit i, potser, com una certa venjança entre ells va bé saber que fins a la mateixa taula del Consell de Ministres havia arribat el debat sobre una política suïcida del govern espanyol amb Catalunya i que ha situat l'opció de la independència com la preferida entre la ciutadania, segons la gran majoria de les enquestes que s'han elaborat recentment.

El més cridaner del cas és que molts dels arguments que ha utilitzat l'ex-ministre d'Afers Exteriors en una entrevista radiofònica a la Cadena Ser han estat escoltats durant aquests anys a les files independentistes i sempre han estat rebutjats en públic pel govern espanyol, pel Partit Popular, per Ciutadans i, en bona mesura, també pel PSOE. Com, per exemple, que amb la judicialització de la política i que totes les discrepàncies acabin als tribunals com fa el govern "tot això acaba en un xoc de trens, i això s'ha d'evitar". O aquest altre comentari en al·lusió a la posició del PP: En política s'han de mantenir sempre ponts oberts i "calia haver-se guanyat l'afecte dels catalans".

Un dia, Margallo fins i tot ens explicarà el malestar del Rei amb aquesta política del govern espanyol. Encara que per a revelacions d'aquest calibre encara falta temps i l'ex-ministre, als 72 anys, segurament vol continuar sent loquaç i que es conegui el seu enuig però no tancar-se totes les portes. I potser pensa que Rajoy li'n deu una. Però sigui per interès, com un desdeny o, simplement, per parlar clar, Margallo ha fet en aquest cas un favor als qui sostenen des de posicions polítiques i ideològiques molt diferents que des del govern espanyol una altra política era possible. I, per a Margallo, a més, necessària.