Els polítics en general són un espècimen estrany dels homes públics: ocupen un càrrec, tenen molt poder, són convidats a tot arreu, se'ls rendeix permanent homenatge mentre el tenen -sobretot si ocupen les carteres d'Hisenda (pels inspectors) i Interior (per la policia)- i quan el deixen cauen ràpidament en l'oblit ciutadà. Són molt pocs els que han aconseguit una segona vida professional quan han deixat d'aparèixer en funció del càrrec. I així cauen ràpidament en l'oblit. Tanmateix n'hi ha alguns que per algun motiu continuen formant part de l'imaginari general. En aquest bloc hi hauria personatges com els socialistes Ibarra i Bono, per exemple, o els populars Pimentel, Gallardón o Martín Villa. D'aquest selecte bloc en formarà part José Manuel García Margallo, un polític extravagant, culte, amb bona preparació i d'una incontinència verbal desmesurada que el duu a estar permanentment a totes les sales.
En el tema català, en el curt termini de dues setmanes ha arribat a dir que un atac terrorista se supera però que la dissolució d'Espanya és irreversible. La frase, pronunciada a Bilbao, és d'una poca traça que només en una Espanya on als polítics se'ls perdona qualsevol cosa si l'atac el reben els independentistes, pot ser passada per alt. Encara no s'ha disculpat, ni tan sols amb les víctimes del terrorisme, que són les primeres menyspreades amb l'obscena comparació.
Aquest dijous, a les Nacions Unides, el ministre que va vaticinar que "una Catalunya independent vagaria per l'espai sideral" (Margallo dixit) i que s'ha dedicat, en els últims temps, a intentar apagar qualsevol altaveu internacional que pogués tenir l'independentisme català, perquè la seva veu no es pogués sentir i la causa no pogués ser defensada, s'ha convertit en el principal propagador. Pensant que calia cargolar més Pedro Sánchez, que no acaba de fer Rajoy president, Margallo ha declarat a Nova York que a Catalunya "hi ha un moviment secessionista que avança a tota màquina" mentre a Espanya "hi ha un govern en funcions que és un govern més feble". I és que un margallo a la teva vida sempre pot acabar sent una alegria.