La que havia de ser una jornada plàcida al Fòrum de dissolució de Convergència Democràtica i de refundació de la formació independentista en una nova força política es va convertir en unes quantes hores en un petit incendi, en oposar-se una part de la nova organització a la proposta estrella de la jornada: l'elecció del nom del nou partit. Més enllà dels dos noms que es debatien -Més Catalunya i Catalans Convergents- potser massa asèptics i originals per a una cosa que havia de ser menys rebuscada i intel·ligible, el nom ha estat també una excusa per fer evident un cert malestar en l'organització i que respon a més d'un motiu.

En primer lloc, sembla més que evident que ha estat un error com s'ha treballat, debatut i aprovat el nom del partit. Una cosa tan seriosa i que pretén ser a partir d'ara el nou senyal reputacional ni poden discutir-la quatre, ni pot no ser testada al si de l'organització, ni pot donar-se mitja hora als delegats entre que la coneixen i la voten. Recorda molt el procés de selecció d'aquell nefast cartell electoral d'Artur Mas a la campanya del 2012 que va ser ràpidament comparat amb un Moisès anant cap a la terra promesa i que abans de sortir a la llum pública gairebé ningú no havia vist. La crítica que va rebre va ser alta.

Però, en el fons, el que també hi havia en la jornada d'aquest divendres eren unes certes ganes d'esmenar una proposta important de la direcció i així fer aflorar un malestar evident pel que molts sectors entenen que és un congrés massa dirigit a uns determinats resultats. Ningú no discuteix el lideratge d'Artur Mas i també pocs la idoneïtat de Neus Munté per fer el que s'ha denominat tiquet presidencial. Però molts sectors estan a favor d'un règim d'incompatibilitats més estricte entre partit i govern i d'un menor intervencionisme de la resta de la cúpula en l'elecció d'altres òrgans de direcció. En síntesi, que les formes siguin radicalment noves i que la renovació sigui la que vulguin els militants, sense ungits des de dalt.

El fet que el congrés ajornés l'elecció del nom és important però no és decisiu. La clau estarà en com es canalitza una efervescència organitzativa a la qual la vella Convergència no estava acostumada i la nova no sap com afrontar-la.