Diversos centenars de milers de persones, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, unes 500.000, han respost aquest dissabte a la crida de la Generalitat i de l'Ajuntament de la capital catalana per expressar al centre de la ciutat la solidaritat amb les víctimes, la repulsa al terrorisme i l'homenatge a tots els serveis públics que van tenir un rol fonamental el tràgic 17 d'agost i aquells dies que van seguir als atemptats de la Rambla i Cambrils. Una tasca que d'una manera molt particular simbolitzen els Mossos d'Esquadra.

Abans de qualsevol altra consideració val la pena destacar el civisme que ha presidit la marxa "No tinc por", malgrat l'enorme tensió generada per aquells que pretenien convertir la concentració d'aquest dissabte en una mobilització antiindependentista. En la gran mobilització que mai no han aconseguit fer quallar el 12 d'octubre.

El fet que molts dels assistents portessin banderes, pancartes i símbols amb què s'identifiquen amb total normalitat és una prova de maduresa i de convivència d'un poble plural en un moment crucial de la seva història. Pretendre restringir la llibertat dels manifestants o retreure'ls la seva manera de sortir al carrer és propi de societats intolerants i és normal que aquesta actitud sigui molt àmpliament rebutjada. O potser no es pot expressar el dolor i la ràbia portant una bandera? He vist a París una multitud després de l'atemptat de Charlie Hebdo amb banderes franceses el gener del 2015 i no vaig llegir-ne cap crítica. Deu ser perquè aquí i allà el dirigisme no ha estat mai sant i senya d'una societat plural.

Els xiulets al cap de l'Estat, el rei Felip VI, al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i a la resta d'autoritats espanyoles per part d'un sector dels concentrats poden ser desagradables i incòmodes per als qui els reben, però no deixen de ser l'expressió d'un enuig que no comença ni acaba amb la seva presència en la manifestació i l'origen del qual és conegut amb escreix pels que eren a les primeres files. Pretendre que es visualitzi una altra cosa havent-hi tanta gent als carrers sí que hagués estat una quimera.

Però la manifestació ha reflectit alguna cosa més: la simbiosi de la ciutadania amb els Mossos d'Esquadra i també amb la Guàrdia Urbana. Les imatges de vehicles antiavalots de la policia catalana coberts de roses vermelles i grogues són la continuació d'una història d'amor que engega amb la desarticulació de la cèl·lula terrorista en un temps rècord. Caldrà retenir aquest moment després de les emocions tan intenses viscudes aquests dies. I d'una jornada en què s'ha pogut veure durant unes hores una foto representativa de com pensa la societat catalana al carrer.