Un jutjat del contenciós-administratiu de Madrid ha posat punt final al disbarat d'una delegada del Govern a la Comunitat impròpia del càrrec que ocupa, al silenci oficial d'un Executiu en funcions i a un parell de ministres hooligans -Margallo i Catalá- que havien sortit a fer-li l'onada. Alerta! També a algun socialista passat de moda que havia aplaudit amb entusiasme la prohibició a l'afició del Barça d'accedir a l'estadi Vicente Calderón amb l'estelada. Tot això en contrast amb les absències anunciades al partit del president de la Generalitat, l'alcaldessa de Barcelona i fins i tot de l'alcaldessa de Madrid, casualment exjutgessa de professió. Chapeau per Carmena!

Però també ha posat punt final a un intent flagrant de vulneració de drets fonamentals i, qui sap, si ha estat a punt de provocar algun incident amb una mesura casposa i sens dubte inconstitucional. Els que ocupen càrrecs de tanta responsabilitat com Concepción Dancausa han de ser especialment pulcres en les decisions i deixar al marge la ideologia o les simpaties, en aquest cas molt incrustades en la ja coneguda biografia a la dreta extrema.

La rebolcada de la Justícia, l'altivesa i la prepotència amb què s'ha pronunciat Dancausa en aquestes hores cada vegada que ha pogut i el menyspreu amb què ha tractat drets fonamentals de milions de catalans seria motiu més que suficient per dimitir. O per ser cessada. Però molt em temo que no succeirà ni la primera cosa ni la segona.

I no tingui por, delegada, els aficionats del F.C. Barcelona que viatgin a Madrid per a la final de la Copa del Rei tindran, com sempre al llarg de la història, un comportament exemplar. Malgrat la seva provocació inacceptable.