Moltes vegades, les estadístiques fan molt més que els discursos i el cas de l'ús del català en la Justícia és un exemple evident d'això. Així, no s'ha de ser una fura per considerar un fet molt negatiu que tan sols el 8% de les sentències dictades el 2015 s'hagin redactat en català. Si, a més, tenim en compte que aquest percentatge, el 2005, era proper al 20% i que any rere any ha anat retrocedint fins a arribar a l'última dada coneguda del 8%, la reflexió que un s'ha de fer no ha d'estar molt allunyada d'una gran preocupació. Com és possible que en deu anys s'hagi produït un retrocés semblant a partir d'una situació ja baixa inicialment?

Moltes són les causes, però cal situar entre les primeres la desídia dels diferents ministres de Justícia per abordar una situació que ha arribat a preocupar el Consell d'Europa i els membres de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries de l'esmentat organisme. Tant és així que han demanat directament la modificació de la llei perquè solucioni les traves que actualment existeixen i garanteixi el dret dels ciutadans a expressar-se en qualsevol de les llengües oficials en l'Estat espanyol.

Res d'això, tanmateix, sembla preocupar el Consell General del Poder Judicial i el seu president, Carlos Lesmes, que també ho és del Tribunal Suprem. La seva visió és molt diferent i considera que el conveni firmat entre l'Estat i la Generalitat, i que ofereix la dada ridícula del 8%, ha donat un resultat excel·lent. Costa d'entendre si hi ha raciocini per arribar a aquesta conclusió. Encara que, potser, és millor que no ens ho expliqui, ja que no seria agradable sentir que aquesta excel·lència només se superarà i arribarà a matrícula d'honor quan d'aquí uns altres deu anys el percentatge sigui la meitat de l'actual. O millor, per què no, esperar una mica més i que ja sigui del 0%.