La ciutat de Tarragona s'ha vist obligada a haver de renunciar a la celebració dels Jocs de la Mediterrània, un esdeveniment esportiu de primer ordre en què participen països de les dues riberes, previst per al proper mes de juny. Uns quants milions d'euros, no pas més de quinze, han acabat sent el detonador per a un irremeiable fracàs per a la imatge de la ciutat, que feia molts mesos que venia el marxandatge dels Jocs i sobre els quals havia de fonamentar-se una campanya de projecció de la ciutat i del sud de Catalunya.

Si a començaments de setmana era la Cambra de Comerç de Barcelona la que explicava, amb nombrosa documentació, la ferida que havia suposat el fet que el 2015 Catalunya hagués rebut el nivell d'inversió estatal més baix des de 1997 i el disbarat que suposava el fet que l'Estat estigués prioritzant l'Ave a Galícia per davant del Corredor Mediterrani, la suspensió dels Jocs del Mediterrani és una notícia escandalosa sense pal·liatius. En primer lloc i sobretot perquè l'Estat ha anat retardant una aportació econòmica imprescindible a la qual s'havia compromès i que personalment havia garantit la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría durant una visita que va fer a Tarragona en la passada campanya electoral del mes de juny. Els diners mai no van arribar i és obvi que el fet que hi hagués un govern en funcions pot ser usat com excusa, però només això.

També té la seva part de culpa l'alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, que durant molts mesos s'ha resistit a veure aquest final i ha confiat en la paraula donada. Mentrestant, obres com la piscina olímpica o el Nou Estadi patien demores irrecuperables. El fet que s'hagi acordat que se celebraran el 2018 no deixa de ser un nyap polític i ciutadà. Des de fa temps se celebren després de l'any olímpic, que sol ser el que té menys competicions esportives internacionals i així es garanteix l'èxit. Això no succeirà l'estiu del 2018.

A més, serà la primera vegada des de 1951, quan es va celebrar la primera edició, que s'ajornaran. Cal preguntar-se per què l'Estat espanyol s'ha desentès per quinze milions quan, per exemple, va aportar al voltant de 40 milions en els Jocs de la Mediterrània del 2005 que es van celebrar a Almeria. No s'ha de ser un gran analista per situar la decisió del govern espanyol molt lluny de l'esdeveniment esportiu i molt més pròxima al procés independentista que es viu a Catalunya i que pot tenir el pròxim estiu un moment àlgid, i els Jocs poden ser una molt bona plataforma de projecció internacional. La paradoxa és, en tot cas, que l'alcalde de Tarragona és del PSC i que governa la ciutat amb el Partit Popular i amb Unió. Però això sembla que no ha pesat suficient a Madrid. Almenys en tots aquests despatxos on es prenen aquestes decisions i que cada vegada necessiten més que les finestres s'obrin perquè se'n vagi l'olor de naftalina.