No hi ha hagut sorpreses i Mariano Rajoy ha fracassat en la primera votació d'investidura. El candidat havia d'assolir 176 sis, la majoria absoluta, i es va quedar en 170 vots a favor. Divendres tindrà una segona oportunitat que només necessitarà més sis que nos. Tampoc no té possibilitats d'aconseguir-ho el president espanyol en funcions ja que els 180 vots en contra de la primera votació es repetiran divendres a la tarda. Continua, per tant, el col·lapse en la política espanyola. I també es mantenen els dos líders del PP i del PSOE inamovibles ja que ni Rajoy no pensa cedir el testimoni a un altre candidat del seu partit, ni Sánchez no valora un suport a Rajoy, ni tampoc el líder socialista es mostra especialment obert a provar la seva investidura aglutinant els 180 nos que ha rebut Rajoy.

La sessió parlamentària d'aquest dimecres ha deixat clares diverses coses:

Primer, l'acord assolit entre Rajoy i Rivera incomoda ambdós per igual. El president del PP no valora el líder de Ciutadans i el segon ha cedit a l'acord tan de mala gana que se li nota massa. El seu públic –empresarial i mediàtic– li demana el pacte amb el PP però tem que davant d'unes noves eleccions el seu paper s'acabi difuminant.

Segon, es recorden poques escenes tan dures entre Rajoy i Sánchez com les viscudes a la sessió d'investidura de març i en aquesta última. El líder del PSOE s'ha cregut el seu paper d'un solitari soldat Sánchez i no sembla que vulgui baixar-ne. Sobretot si els barons socialistes que protesten en veu baixa continuen fent-ho així i la lideressa andalusa Susana Díaz continua fingint més que fent.

Tercer, Pablo Iglesias és més "mitinguer" que orador parlamentari. La seva posada en escena irrita fins i tot aquells amb els quals diu voler col·laborar i així els socialistes no volen entrar al vesper que va ser Podemos en l'anterior legislatura quan cada oferta aparent de pacte no era res més que un nou pas de rosca per immobilitzar el PSOE.

Quart, la intervenció de Joan Tardà i també la de Francesc Homs va agradar a les parròquies respectives. En un debat amb poc joc per al demonitzat independentisme català a les Corts els representants d'Esquerra i el Partit Demòcrata van reiterar la vigència del full de ruta del Parlament de Catalunya i van deixar clar que en els propers mesos passaran coses a Catalunya. Rajoy els va oferir una resposta de manual, en línia amb la seva posició coneguda, i Tardà i Homs van desplegar contundència i seguretat. Fins i tot més que en la nonada investidura de març de Pedro Sánchez.

Tot apunta que s'obren ara unes setmanes fins a les eleccions basques i gallegues –el 25 de setembre– per poder dilucidar si els resultats insuflen ànims a un o altre candidat. La clau, en tot cas, estarà una mica més a Galícia si el PP perd la majoria absoluta i hi ha un govern de suma de les esquerres. Al País Basc les coses són més complexes entre el PNB, Podemos i un Bildu coix si no es presenta Otegi. Hi ha qui fins i tot especula en l'òrbita socialista, crec que sense cap fonament, amb un PSC que pogués jugar un paper en la moció de confiança de Puigdemont si la CUP no dóna suport al president i precipita el final de legislatura.

En qualsevol cas, pel final del serial de la política espanyola i la formació de govern sembla que falten encara molts capítols.