La decisió de Felip VI de no obrir una nova ronda de consultes amb els diferents partits per proposar de nou Mariano Rajoy com a candidat a la presidència del Govern espanyol o, si es donés el cas, un candidat alternatiu, suposa la paralització més absoluta de la política espanyola, almenys, durant setmanes i qui sap si fins a la convocatòria d'unes noves eleccions, no el 25 de desembre com imprudentment va plantejar el president en funcions sinó el diumenge abans. També posa en relleu que l'elecció de la presidenta del Congrés per part de Rajoy en aquesta legislatura no va ser casual, ja que en optar per la seva ministra de confiança Ana Pastor limitava al màxim els suggeriments que es poguessin realitzar al monarca des de la tercera màxima autoritat de l'Estat.

No hauria estat tan estrany per part del Rei citar de nou els presidents dels grups parlamentaris per conèixer de primera mà si hi ha marge per a un nou moviment. De fet, gairebé hauria estat el més normal atès el seu paper arbitral. Qui sí que ha anunciat el seu nou moviment per armar una nova majoria és el president en funcions: no es mourà. L'altre actor d'aquesta eterna pel·lícula, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, sí que pensa reunir-se amb tots els partits en unes trobades que es presumeix que no seran més que converses de cafè.

A Sánchez ja se li ha recordat que no pot pactar amb Podemos, el que fa que qualsevol cita sembli condemnada al fracàs. Una altra cosa és ocupar minuts de televisió o titulars en els mitjans. No deixa de sorprendre el sentit patriòtic de Rajoy i Sánchez davant de la situació actual. Molts discursos assenyalant que el moment és un desastre per a l'economia espanyola mentre ells, tretze són tretze, no es mouen de la seva còmoda posició al capdavant del PP i el PSOE. Encara que la responsabilitat és compartida valdrà la pena recordar a Rajoy en el futur què entén per patriotisme que en última instància no ha de ser cap altra cosa que sacrificar-se pel bé del teu país. Per què ningú no es pregunta a què obeeix l'immobilisme del president en funcions? És cert que el PP va ser l'únic dels quatre partits grans que va millorar els seus resultats el 26-J respecte al 20-D, però si amb això no n'hi ha prou per governar, ¿no valdria la pena permetre que ho provi un altre dirigent dels populars?

Crec que això deu ser un gest patriòtic, d'aquells que costa de fer i ningú no t'agraeix. Fins i tot, alguns, t'obliden ràpidament. Perquè la política és un joc de cromos: hi ets o no hi ets. Per això és molt més fàcil sempre parlar de patriotisme que no pas practicar-lo. La primera cosa és de franc. La segona, no.