Quan s'analitzin d'aquí a unes dècades les inversions de l'Estat a Catalunya, una de les situacions, no l'única, més escandaloses serà la situació de la xarxa ferroviària, Rodalies, Regionals i el corredor mediterrani. Governs d'un i altre signe polític han sotmès la població catalana a una befa permanent sense que cap de les protestes que han arribat des de Catalunya hagi traspassat el llindar del pessigolleig dels ministres del ram. I, mentrestant, no passa setmana sense que ens arribin notícies d'incidències en la xarxa ferroviària. Aquest dissabte n'hi ha hagut una més i s'han produït les habituals imatges de trens interromputs en la via i passatgers canviant d'un tren a un altre.
A finals del mes de juliol, el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, assegurava que la falta d'inversió del Ministeri de Foment en les infraestructures estava posant en risc la competitivitat de Catalunya i de l'àrea metropolitana de la seva capital. En altres ocasions ho han fet el Cercle d'Economia, les patronals Foment, Cecot i Pimec, els sindicats i una llista interminable d'entitats. Tots, sense cap èxit. I mentre el calendari avança cap al 2020, les infraestructures fan el camí invers i cada vegada s'allunyen més del segle XXI.
Això sí, una aura de silenci s'imposa en la classe política espanyola i en els seus mitjans de comunicació. Com si els perjudicats només fossin aquests catalans independentistes que volen trencar l'Estat. Oblidant fins i tot que també el País Valencià és un damnificat d'aquesta política letal contra l'economia catalana.
El Govern ha portat Adif al contenciós administratiu de l'Audiència Nacional atesa la seva inoperativitat i el més cridaner de tot és veure com després de tantes felicitacions als ministres de Foment de torn aquest tema segueix el mateix camí que tots els que afecten la relació Catalunya-Espanya: els tribunals.