Bulgària i Eslovàquia. Només aquests dos Estats apareixen darrere d'Espanya a la Unió Europea amb una percepció pitjor d'independència judicial per part dels ciutadans, segons l'últim baròmetre publicat per la Comissió Europea. Encara que sempre ha estat negativa la percepció ciutadana de la independència judicial, en els últims anys, l'Estat espanyol ha anat perdent posicions. Així, per exemple, l'any 2013 figurava en el número 22, dels 28 estats de la Unió. No és, certament, una bona posició, però tampoc no era el pòdium dels tres pitjors estats. De fet, és el pitjor lloc que ha tingut mai Espanya.

És obvi que són diversos els exemples de resolucions judicials que han acabat sent desconcertants per a la població. D'alguns, com el cas de la infanta Cristina, se'n parlarà durant anys i podria fer-se ja una tesi doctoral sobre la posició de la Fiscalia al llarg de la vista que va desembocar en una simple multa per a la filla del rei emèrit. "Potser un no esperava una sentència així", comentaria, una vegada coneguda la decisió, el jutge d'instrucció de Palma, José Castro. O bé, també dins del judici del cas Nóos, la llibertat sense fiança de què gaudeix el seu marit, Iñaki Urdangarin, condemnat a sis anys i tres mesos de presó. En el cas de Catalunya, aquesta percepció de falta d'independència judicial ha augmentat amb totes les actuacions relacionades amb el procés d'independència.

No són una bona carta de presentació a Europa les dades que ofereix d'Espanya aquesta macroenquesta de la Comissió Europea. Hauria de ser motiu d'alarma i preocupació haver entrat al túnel del temps en una matèria fonamental en un estat de Dret. Però no serà així. Es trobaran mil i una explicacions per justificar l'injustificable. I mentrestant, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, podrà continuar demorant un problema capital de la democràcia espanyola: Per a quan una justícia similar a la de països del nostre entorn? No hauria de ser tan difícil.