La cita amb les urnes d'aquest diumenge a Catalunya té dues característiques que la converteixen en excepcional: per primera vegada a la història moderna, un govern català ha convocat 5,3 milions de persones a pronunciar-se en un referèndum sobre si estan a favor d'una Catalunya independent en forma de república o, al contrari, volen mantenir l'estatus actual de comunitat autònoma. I la segona, mai a l'Europa democràtica no s'ha actuat amb tics tan autoritaris per part d'un govern per impedir que els ciutadans poguessin votar. Poguessin expressar la seva opinió a les urnes. El contenciós entre Catalunya i Espanya no es tancarà aquesta nit sigui quin sigui el resultat de la jornada, però les costures democràtiques de l'Estat espanyol han posat davant dels ulls de tot aquell que ho ha volgut veure les seves nombroses flaqueses. També ho ha pogut veure la comunitat internacional, que ha desplaçat a Barcelona centenars d'enviats especials i que molt majoritàriament rebutja el discurs simplista del no a tot. L'independentisme català té l'oportunitat en la jornada d'avui d'enviar un missatge inequívoc al món i, si així ho volen els ciutadans amb dret de vot, iniciar el camí definitiu cap al reconeixement de Catalunya com un estat independent.

El Govern ha arribat viu a diumenge esquivant l'estat d'excepció que, a la pràctica, ha aplicat el govern de Mariano Rajoy i ha posat en mans del poble de Catalunya la decisió final. Aquest era el compromís públic del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i del conjunt de l'executiu català. En poques ocasions, les promeses de la classe política i els fets han coincidit tant. I, en moltes menys ocasions, un govern ha hagut de fer front a una persecució judicial, policial i política desmesurada que, allunyant-se de qualsevol plantejament democràtic a l'ús, ha imposat la unitat d'Espanya com una cosa sagrada i innegociable. Aquesta actitud li ha donat una enorme fortalesa a Espanya, desballestats com estan els partits i els mitjans de comunicació. PP, PSOE i Ciutadans s'han confós en una única formació, la negociació per acordar un referèndum ha estat impossible i, el que és més lamentable, mentre el govern del PP apostava per l'ús de la força, el bloqueig dels comptes de la Generalitat i del seu pressupost i el control dels Mossos d'Esquadra, un espès vel de silenci ha permès la retallada de llibertats més gran viscuda a Espanya des de l'inici de la transició. Només Podemos ha alçat la veu mentre es retallaven drets democràtics i es tractava d'arruïnar i perseguir l'adversari polític.

Potser per això, la mobilització dels ciutadans a les urnes no ha deixat de créixer enquesta rere enquesta. I potser també per això s'ha volgut sembrar la por entre els funcionaris, els responsables de les meses electorals, entre els qui han ocupat des de divendres centres de votació i entre els electors, amenaçats tots ells que podien ser sancionats amb multes milionàries. I s'han desplaçat a Barcelona un mínim de 10.000 guàrdies civils i policies nacionals per impedir el referèndum. Perquè la gent no pugui votar. En definitiva, qui sap si per alterar la convivència, perquè no es pot garantir el que no està en perill, i fins que no van arribar guàrdies civils i policies nacionals a Barcelona, no s'havia produït cap incident. És una llàstima que el Govern espanyol hagi optat per la repressió en comptes del diàleg i hi ha pocs dubtes que el preu que en pagarà serà molt alt.

Malgrat tot, cal desitjar que jutges, fiscals i policies no interfereixin i no violentin la convivència d'una jornada que ha de ser pacífica. Que els catalans desitgem que sigui pacífica, tant els que volen votar sí, com els que volen votar no, com els que desitgen votar en blanc o no votar. El Govern espanyol no té dret a interrompre per la força i violentar les votacions com a alternativa a la seva malaptesa política durant tants anys. Els catalans desitgem poder votar aquest diumenge i des d'El Nacional els volem explicar una jornada que serà històrica. Lamentem i denunciem els atacs informàtics dels últims dies per impedir-nos d'estar amb els nostres lectors. Uns atacs que no són casuals i que no canviaran el nostre compromís, però que sí que exigim que cessin i es permeti i garanteixi la llibertat de premsa i d'expressió.