Encara que la victòria d'Emmanuel Macron és, en molts aspectes, un pedaç per als problemes que tenen davant seu França i Europa, cal felicitar els nostres veïns per la votació d'aquest diumenge. La V República ha superat la prova més difícil fins ara i per això ha hagut d'obrir-se pas un autèntic terratrèmol a la política francesa a la primera volta de fa quinze dies, quan va enviar al racó de pensar els líders tradicionals de la dreta i del Partit Socialista. Així ha emergit en uns quants mesos Macron, amb una campanya diferent: moderna, europea i sense partit. No tenia estructura, però tampoc no tenia llasts d'etapes anteriors. La seva joventut i falta d'experiència no eren un problema, ja que l'anquilosament dels partits i els errors de la dreta i de l'esquerra li facilitaven la feina.

A l'era de la comunicació, anar sol no és un problema; el problema és anar mal acompanyat. I tots els seus adversaris portaven càrregues massa pesades: des de la corrupció, a etapes de govern que van enfonsar França en el pou en el qual es troba. Perquè no s'ha de confondre la victòria de Macron amb la fi dels problemes de França, que fonamentalment vénen de l'immobilisme a l'hora d'abordar com ha de ser una nova França. Jacques Chirac ni va voler, ni va poder, durant 12 anys a l'Elisi. A Nicolas Sarkozy, l'empenta li va durar només uns mesos, el temps en què els sindicats li van organitzar una vaga general que no oblidaria i l'immobilitzaria els cinc anys de presidència. I François Hollande no ha arribat ni a assabentar-se del càrrec que ha ocupat i ha estat una gran decepció, com recullen les enquestes que n'assenyalen la impopularitat.

En aquest aspecte, Macron és un full en blanc i tota una incògnita. Bé, un enigma relatiu, ja que el seu currículum d'alt funcionari, especialista en inversió bancària i ministre d'Economia durant dos anys amb Hollande, li ha proporcionat la simpatia de Brussel·les i de Merkel. Padrins importants, però veurem si n'hi haurà prou per afrontar els problemes que té davant seu. La primera prova serà d'aquí a unes quantes setmanes, amb unes eleccions legislatives en les quals Macron haurà de donar cos al seu nou partit, En Marxa.

La líder del Front Nacional, Marine Le Pen, ha obtingut un resultat agredolç: un de cada tres francesos li han fet confiança, però ha estat a la banda baixa de les expectatives que oferien algunes enquestes. Segurament, també de les seves pròpies. La barrera era el 40% i ha quedat per sota. França ha superat un primer match ball i pot respirar tranquil·la. Però la política no descansa i Le Pen ha demostrat fins ara una gran capacitat a l'hora de rearmar-se. D'aquí deu venir el convenciment que el Front Nacional ha cobert la part del trajecte que podia fer com a oposició i que, per aspirar a guanyar, necessita refundar-se. Un vestit nou.