L'Estat espanyol ja té una de les fotos que més anhelava encara que sigui, ara per ara, tan sols en forma de titular. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, camí de la presó d'Alcalá Meco en un furgó policial fins que dipositi una elevadíssima fiança de 150.000 euros. Amb tot el que ha succeït aquests últims anys a la política espanyola, vint anys feia que el Tribunal Suprem no enviava ningú directament a la presó.

És obvi que la notícia és d'una gravetat enorme. I de gran transcendència política. El fet que el jutge no hagi atès la petició del ministeri fiscal, que demanava presó incondicional no només per a Forcadell sinó també per als vicepresidents Lluís Guinó i Anna Simó i l'exvicepresident Lluís Corominas, no resta importància al que acaba de succeir en l'Alt Tribunal.

El jutge de la sala segona del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, també ha imposat a la resta de membres de la Mesa —dos vicepresidents, els esmentats Guinó i Simó, una secretària, Ramona Barrufet, i un exvicepresident, Corominas— un termini d'una setmana per pagar fiances individuals de 25.000 euros. Si no, ingressaran a la presó. Excepte el secretari Joan Josep Nuet, que queda en llibertat sense fiança però amb càrrecs.

L'Estat espanyol ja té totes les peces que es volia cobrar: Puigdemont, Junqueras, Forcadell, Sánchez i Cuixart. Tan sols Puigdemont roman en llibertat a Brussel·les, després que la justícia belga hagi negat de moment l'extradició sol·licitada per l'Audiència Nacional. Des d'allà, ha recompost amb quatre consellers un govern a l'exili que li permet emetre missatges cap a Catalunya i internacionalitzar la persecució de les legítimes autoritats catalanes, cessades pel govern espanyol. A Junqueras, igual que a set consellers més, se li acaba de denegar la sortida de la presó, igual que als Jordis. Tampoc s'accepta en cap dels deu casos, una fiança per abandonar la presó.

És més que probable que malgrat l'elevada fiança econòmica, la presidenta del Parlament aconsegueixi en les pròximes hores reunir-la i abandonar el penal d'Alcalá Meco. Tant de bo que sigui així. Però res d'això no restarà importància i gravetat als fets d'aquest dijous al TS. Un debat al Parlament, per incòmode que pugui ser per al govern de Madrid, per al PSOE i per a Ciutadans, no havia d'haver tingut mai aquest desenllaç. Mai. El cas de la presidenta del Parlament inaugura una perillosa nova línia per al que poden ser, en el futur, altres nous presos polítics catalans. El camí de la desesperada iniciat per l'Estat espanyol és preocupant. I el seu allunyament de les democràcies occidentals, també.