La notícia que una quinzena de diputats de la Cambra dels Comuns, membres de quatre formacions polítiques diferents, han presentat per al seu debat al Parlament de Westminster una moció en la qual es denuncia la persecució a què està sent sotmesa la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, pel fet d'haver permès a la cambra catalana un debat sobre la independència de Catalunya, hauria de posar vermell més d'un responsable polític espanyol i també algun de català. Entre els signants hi ha diputats del Partit Nacional Escocès (SNP), el Partit Nacionalista de Gal·les, el Partit Laborista i el Partit Socialdemòcrata i Laborista Irlandès.
Més enllà del resultat a la Cambra dels Comuns, on el Partit Conservador té una majoria sòlida, és rellevant que, quan falta una setmana per a la compareixença de Forcadell davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a investigada (abans imputada), per presumpta desobediència i prevaricació, hagi arribat fins al Parlament britànic una resolució que considera la situació judicial de la presidenta del Parlament de "preocupant per a tots els demòcrates".
Que tot això coincideixi amb l'Operació Diàleg posada en marxa per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría no és casual. L'Estat espanyol és víctima de la seva actitud immobilista permanent i de la falta de diàleg –també es diu això a la resolució britànica–.
És oportú recordar que l'exministre d'Afers Exteriors José Manuel Garcia-Margallo ja va expressar a l'ONU el setembre passat que el procés català avançava a tota màquina i que l'executiu espanyol havia errat l'estratègia. Avui Margallo, que més enllà de parlar tampoc va fer res, és fora del Govern central, i la mínima estructura de la Generalitat a l'estranger recull alguns fruits, el temps avança i el president Puigdemont ha convocat per al 23 la cimera política que haurà de començar a teixir el consens entorn de l'organització del referèndum. El rellotge català continua corrent.