La Fiscalia General de l'Estat acaba d'ordenar no continuar endavant amb la investigació que duien a terme les fiscals del cas Púnica contra el president de la Regió de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez, del Partit Popular. La notícia, l'acaba de revelar el diari El Mundo i l'ha ratificada La opinión de Murcia. A la vegada, tots dos mitjans assenyalen que les dues representants del Ministeri Fiscal que havien seguit totes les vicissituds del cas, Carmen García Cerdá i Teresa Gálvez, s'han negat a firmar l'informe i ha hagut de ser una superior seva de la Fiscalia Anticorrupció qui al final l'ha rubricat. La notícia no deixa de ser cridanera, si més no, ja que si bé és cert que hi ha una jerarquia a la Fiscalia, el beneficiari de la decisió és un president del Partit Popular.

Aquí, a Catalunya, sabem prou bé què suposa això de la jerarquia a la Fiscalia encara que lamentablement en sentit contrari. Els nou fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van decidir per unanimitat que no hi havia delicte en la consulta o procés participatiu del 9-N i la Fiscalia General de l'Estat va ordenar que es presentés una querella contra el president de la Generalitat Artur Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau pels delictes de desobediència i prevaricació. Esclar, que, atès el que es va escoltar la setmana passada en les diferents intervencions del judici contra el 9-N i el brillant al·legat final del fiscal Emilio Sánchez-Ulled, es podria pensar que aquella decisió inicial dels nou fiscals del TSJC va ser poc menys que un rampell o un acte precipitat. Si no costa d'entendre per als profans en la matèria un error tan gran de valoració dels fiscals del TSJC.

Desconec del tot, més enllà del que he llegit, si són certs o no els delictes dels què s'acusa el president Sánchez, que tenen a veure amb revelació d'informació reservada, frau i suborn en diferents contractes amb empreses. En canvi sí que sé que els delictes de desobediència i sobretot i de manera molt clara el de prevaricació, dels que s'acusa Mas, Ortega i Rigau, manquen de base sòlida i irrefutable perquè siguin castigats. Així ho han assenyalat diferents juristes no implicats en la causa una vegada conclòs el judici de la setmana passada. Després hi haurà qui es queixi del desprestigi de les institucions, però és que costa pensar que tot és producte de la casualitat.

Per cert, encara que com a principi general no té data, ni tampoc previsió, la sentència del judici a Mas, Ortega i Rigau seria desitjable que els magistrats del TSJC l'emetessin abans que el Tribunal Suprem donés a conèixer la del judici que durà a terme contra el diputat i exconseller de la Presidència Francesc Homs pels mateixos delictes que s'han jutjat a Barcelona. No és bo el rum-rum que s'ha instal·lat a la capital catalana segons el qual hi ha un interès polític per intentar retenir la decisió fins que es pronunciï el Suprem.