Les exportacions de les empreses catalanes han tancat un mes de setembre de rècord, el millor trimestre —de juliol a setembre— i les millors xifres de venda a l'exterior durant els primers nou mesos de l'any. Són dades del Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat que dirigeix Luis de Guindos i, per tant, exemptes de qualsevol maquillatge del Govern que, d'altra banda, tampoc existeix, atès que Mariano Rajoy ha utilitzat la Fiscalia per portar a presó tots els seus membres, excepte el president Puigdemont i quatre consellers exiliats a Brussel·les.

Les dades són especialment importants per dos motius: en primer lloc, perquè l'economia catalana, pel que es refereix a les exportacions, continua imparable. El fet que sigui en un mes tan agitat com el setembre —l'1 d'octubre se celebrava el referèndum d'independència, origen de tots els mals econòmics, segons el govern espanyol— demostra fins a quin punt l'economia catalana té força. En segon lloc hi ha el fet evident que no és la política catalana la que desestabilitza l'economia sinó l'intrusisme de la política espanyola el que afecta decisivament l'economia catalana. Se n'han anat empreses de Catalunya fruit de la situació política, cert. Però, qui pot negar a hores d'ara que el govern espanyol va propiciar i va encoratjar molts d'aquests trasllats corporatius, sobretot de les companyies més significatives?

De res no serveix que ara es demandi que no hi hagi boicot a les empreses catalanes des del mateix Consell de Ministres quan s'ha estimulat la marxa i s'han establert regulacions ad hoc per poder saltar-se tràmits de la legislació. El mal que podia fer l'Estat espanyol a l'economia catalana ja l'ha fet i està afectant molt directament el turisme, l'ocupació hotelera i el consum. En aquest sentit, les imatges del referèndum van ser demolidores i la intervenció policial esquinçadora a l'hora de generar un estat d'ansietat i de preocupació en la imatge de la capital catalana. Qui viatja a una ciutat d'aquest mena o a un país els governants del qual han estat empresonats com si fossin uns malfactors?

Són les exportacions d'una banda o el Port de Barcelona que dirigeix Sixte Cambra per una altra, que també ha registrat el millor trimestre de la seva història i s'ha situat com el port europeu que més ha crescut en trànsit de contenidors. Per cert: què va ser d'aquella entrada en bloc al Port de Barcelona el mes de febrer passat i que va retenir durant deu hores a Cambra i de la qual mai més no se n'ha sabut res? Som capaços d'imaginar-nos què succeiria si la potència de l'economia catalana pogués actuar sense les traves que sempre es troba i tenir el suport permanent dels poders públics en comptes de l'ofec financer de Montoro o el segrest de les seves institucions?