Un cop rebutjada pels partits autodenominats monàrquics ―Partit Popular i Ciutadans― i els monàrquics de facto ―el Partit Socialista― la creació d'una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats per donar compte de les activitats privades del rei emèrit espanyol i hipotèticament dels seus negocis, el grup confederal d'Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea ha dirigit una carta a Joan Carles I en la qual, educadament, li demana que accepti de comparèixer voluntàriament a la Cambra i doni la seva versió. El poble espanyol té dret a sentir-lo després de les acusacions que s'han formulat en els últims mesos, argumenten. És, evidentment, una salva de foguejament, perquè tancat el tema de la compareixença obligada, si el Congrés dels Diputats així ho hagués decidit, la voluntària és del tot impossible.

Tanmateix, tant la petició d'una comissió parlamentària, a la qual es van afegir els independentistes bascos i catalans, com la missiva cursada, i que no farà cap efecte, no són actes intranscendents. Sobretot, perquè configuren, per aquells partits que els realitzen, un escac al rei permanent. En aquest cas a l'emèrit, però el que fa també és situar permanentment al debat públic el paper de la monarquia, una institució que està enmig de moltes crisis i sobre la qual s'ha anat gestant una tempesta perfecta. Al final, al voltant d'un centenar de diputats dels 350 que té la Cambra Baixa espanyola qüestiona l'actual cap de l'Estat i el seu pare, fins a convertir-se en el nombre de parlamentaris més gran des de l'inici de la Transició que s'oposen a la monarquia.

Aquesta situació és especialment greu per al Rei a Catalunya, on una majoria parlamentària ha reprovat al Parlament Felip VI i un munt d'ajuntaments ha seguit aquesta iniciativa, començant pel de Barcelona. El Govern, a més, ha trencat relacions amb la monarquia espanyola deixant d'assistir als seus actes i publicitant que tampoc no el convidaran als que organitzi. Al capdavall, fins i tot, Felip VI ha reduït al màxim la seva presència a Catalunya i després dels incidents dels passats premis Princesa de Girona del mes de juny no hi ha tornat.

Diuen els experts que el millor d'una marca és sempre la seva valoració reputacional. Un intangible que permet mesurar influències però que està sotmès a crisis sistèmiques i a riscos sobrevinguts. La monarquia com a institució fa temps que sotsobra a Catalunya, on el 80% no la considera com a pròpia i està a favor de la república; i el mateix en el cas dels bascos, on l'oposició assoleix el 70%, segons les enquestes. Són percentatges massa elevats perquè la contaminació espanyola no sigui cosa de temps.