No ho han fet els governs europeus, ni la Comissió, que s'hagi filtrat fins ara, però sí que ho estan fent els seus principals mitjans de comunicació. Siguin sensibles a les demandes d'independència que planteja Catalunya o siguin contraris a la posició del Govern. La intransigència de Rajoy, la seva negativa absoluta a qualsevol negociació, les mesures repressives del Govern espanyol saltant-se el seu propi marc legal, la desproporcionada actuació de les seves forces de seguretat, la suspensió de fet de l'autonomia catalana, la confiscació dels seus pressupostos i el bloqueig dels seus comptes corrents, en definitiva, l'estat d'excepció de facto amb pèrdues de drets fonamentals dels ciutadans s'ha girat en contra de l'Executiu espanyol amb una velocitat de vertigen.

El tema català ha entrat com un remolí a l'agenda europea quan falten nou dies per al referèndum de l'1 d'octubre. Fins a una dotzena de preguntes va haver de respondre el portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, en la seva regular compareixença davant els mitjans de comunicació acreditats a Brussel·les. Va ser l'únic que va seguir el guió oficial després que Juncker assegurés la setmana passada, en una conversa amb internautes, que la UE respectaria el resultat del referèndum. Sens dubte, la gran novetat és el tractament mediàtic que estan donant els diaris alemanys a les reivindicacions de Catalunya. Tant Die Welt com Süddeutsche Zeitung, mitjans sens dubte molt influents, en feien aquest dijous el tema d'obertura. Per sobre fins i tot de les eleccions alemanyes d'aquest diumenge en què la cancellera Merkel, amb tot a favor, es juga la reelecció en el càrrec que ocupa des del 2005. El primer li demanava que Europa intervingués en el conflicte entre Catalunya i Espanya i retreia a Rajoy que parlés als catalans com si es dirigís a Corea del Nord. El segon també advocava per la intervenció de la UE.

A què es deu aquesta preocupació alemanya? L'única explicació té a veure amb la impressió, cada vegada més estesa, a Europa, que el Govern espanyol ha perdut el control de la situació i que només li queda la repressió, una medicina que costa d'empassar fora de Madrid. La posició espanyola amb Catalunya comença a ser percebuda com un problema per a l'estabilitat europea.

Si anem a Itàlia, els exemples no són menys alarmants. Els dos principals diaris, La Repubblica i el Corriere della Sera titulen el primer "Guerra catalana" i el segon "Madrid castiga Catalunya". The Times al Regne Unit assegura que s'ha de permetre el referèndum i Libération rebla, a França, que l'estratègia de Madrid és políticament destructiva. Un últim exemple també d'aquest dijous: l'influent setmanari Politico es pregunta si el president espanyol té algun pla i s'interroga sobre la possibilitat que sigui etiquetat com un dictador.

Aquest menú mediàtic internacional s'enfronta a la realpolitik, però això ja és una mica sabut des del principi. És tan així, que el que demanen mitjans internacionals de prestigi de tants països no és ni tan sols demandat pels diaris locals líders, clarament hostils a les institucions catalanes. També és la realpolitik, en aquest cas, espanyola.

En aquests moments, enfocat el front internacional, la batalla es juga entre la repressió de l'Estat i la resistència de l'independentisme. Si els segons mantenen la capacitat demostrada fins a la data, la repressió, per dura que sigui, que ho és i ho serà encara més, serà tan sols epidèrmica per al moviment. L'espai proreferèndum ha crescut a Catalunya i s'ha enlairat a Espanya. Puigdemont es mou sobre la corda fluixa però no s'ha de descartar que qui caigui sigui Rajoy. Avui, a les apostes, la patacada se la fum el segon.