És esgarrifós escoltar l'exnúmero dos de la policia espanyola Eugenio Pino declarar davant del jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata que els informes que elaborava estaven fets a partir de simples rumors. I és simplement espantós perquè va romandre com a director adjunt operatiu de la policia espanyola els quatre anys que Jorge Fernández Díaz va ser al capdavant del Ministeri de l'Interior i era el responsable directe de la denominada policia patriòtica activada pel govern espanyol per fer front al procés sobiranista. Però no només elaborava informes a partir de rumors, sinó que aportava, i cito les seves pròpies paraules, "una imaginació poderosa com a policia". Tot això està declarat en seu judicial i en un cas en el qual Pino tampoc no va voler aclarir si s'havien utilitzat o no fons reservats en operacions relacionades, per exemple, amb l'obtenció d'informació de l'expresident Jordi Pujol.

El més preocupant no és que cada vegada hi hagi més proves de com s'ha utilitzat des del govern espanyol la policia amb finalitats partidistes i irregulars, una cosa sobre la qual, d'altra banda, s'havien anat aportant cada vegada més testimonis. L'alarmant és el buit polític i mediàtic que es produeix en el que genèricament es denomina "Madrid" davant d'un escàndol que està aconseguint cada vegada més sobrepassar l'imaginable. És obvi que totes les posicions polítiques són defensables en un Estat de dret. Però davant d'actuacions i confessions com les de Pino es pot esperar alguna cosa més que el silenci administratiu. L'Estat de dret es construeix i es defensa plantant cara a aquests abusos de poder. Mai consentint amb el silenci actuacions policials deplorables.

Fa unes setmanes, un polític de cert pes en la política espanyola -més abans que no pas ara- deia no poder arribar a entendre com s'havien esperonat des del poder situacions com l'Operació Catalunya. Mentre que es lamentava que en el seu partit, en aquests moments, tot això "no produïa ni desassossec". Vet aquí on rau una part important del problema: pensar que qualsevol actuació pot arribar a ser assumible si l'objectiu que es persegueix s'acaba aconseguint. El temps demostrarà la gravetat de l'error comès.