Cristiano Ronaldo té sort de jugar en el Reial Madrid. Comparativament amb Leo Messi no hi ha color. El madridista sembla que tingui una sèrie de vigilants a l'ombra que es preocupen que els seus problemes no emergeixin mai a la llum pública. O, almenys, que no ho facin com en el cas del jugador argentí, jutjat i condemnat per evasió fiscal. La llei ha de ser igual per a tothom i si Messi era culpable, com va quedar provat a l'Audiència de Barcelona, la seva condemna és justa. Els esportistes estrella, admirats per legions de seguidors, han de ser un exemple no només al terreny de joc.

Però, que passa amb Ronaldo? Què succeeix amb la seva presumpta evasió fiscal denunciada de 150 milions a un paradís fiscal al Carib i amb el fet que l'Agència Tributària es va encarregar, segons Hisenda, de practicar les inspeccions necessàries? Com pot ser que el Ministeri no contesti les preguntes parlamentàries que li formula Podemos i no passi res? Qui protegeix el Reial Madrid? Això per no parlar del fet que no hi ha proporció entre el tractament mediàtic donat per premsa, ràdio i televisions al cas Messi (la notícia figurava entre les més destacades dels mitjans) i el cas Ronaldo (que acaba gairebé sempre a la secció d'esports i amb un tractament discret).

Els darrers dies, el setmanari alemany Der Spiegel i Football Leaks han destapat un escàndol que involucra el futbolista portuguès en una presumpta agressió sexual en un hotel de Las Vegas. El primer que es va publicar va ser que havia pagat 258.000 euros a la víctima perquè guardés silenci i així evitar el judici, i ara s'ha fet pública una carta que la víctima, la nord-americana Susan K., li hauria enviat i en la qual relata amb cruesa el comportament del futbolista. Òbviament, l'escàndol està servit, per més que des de Madrid es provi de restar importància a la presumpta agressió sexual. Per més que els ressorts del club treballin dia i nit perquè no es parli del tema.