Tot apunta que en les pròximes hores, el vicepresident Oriol Junqueras, els set consellers que també són a la presó, bé d'Estremera o d'Alcalá Meco, i els Jordis, Sánchez i Cuixart, internats a Soto del Real, poden ser posats en llibertat pel Tribunal Suprem modificant la decisió adoptada per l'Audiència Nacional. El jutge Pablo Llarena començarà a prendre'ls declaració el matí d'aquest divendres i decidirà posteriorment. Dissabte farà un mes des que els membres del Govern van entrar a la presó. Els dos Jordis hi van ingressar el passat 16 d'octubre. Aquesta és la situació d'un dels episodis més desgraciats de la vida política espanyola en democràcia, que ha recorregut a una presó preventiva innecessàriament llarga amb l'objectiu de donar un escarment a l'independentisme. Ni era l'Audiència la instància judicial adequada -molts juristes han sostingut que les penes previstes no s'ajusten als fets-, ni hi havia capacitat real de destrucció de proves. I la hipòtesi de fuga hauria pogut ser resolta d'una manera diferent.

En qualsevol cas, al Madrid polític s'apunta que el govern espanyol va adquirir un doble compromís amb les autoritats de Brussel·les quan se li va acceptar l'article 155 de la Constitució: que les eleccions catalanes serien en el menor termini possible i no en quatre, sis o vuit mesos, com es plantejava la Moncloa, i que la campanya es faria sense presos polítics a les presons espanyoles. El primer compromís el va acatar immediatament i el segon hauria de substanciar-se en les pròximes hores. Sigui quina sigui la decisió judicial, serà difícil girar full a una acció tan brutalment injusta de l'Estat que ha posat al descobert una cosa una mica més profunda que les discrepàncies polítiques. L'abisme de valors democràtics entre les diferents formacions i com, arribat el cas, es poden donar per bones situacions tan extremes com l'ingrés en presó d'adversaris polítics sense judici ni sentència ferma.

No s'ha d'oblidar tampoc que el president Puigdemont i quatre consellers més romanen a Brussel·les sense poder tornar, ja que pesa sobre ells una ordre de recerca i captura. Com tampoc no s'ha d'oblidar que cada dia i cada hora que han passat a la presó ha estat una gran injustícia i que les fórmules jurídiques de cada defensa perquè els seus clients puguin quedar en llibertat són això: fórmules jurídiques, i que el que realment compta és el seu compromís polític i l'enteresa política i humana d'aquestes setmanes.

El 155 ja ha començat a virar cap a altres objectius i aquestes últimes hores hem pogut veure'n dos de molt destacats: Sixena i Mònica Terribas. El primer, bastit sobre la inacció del Ministeri de Cultura com a responsable de la conselleria, que lluny de protegir els interessos de la Generalitat s'ha dedicat al contrari: facilitar el màxim possible el camí del govern d'Aragó. En el cas de Terribas, l'objectiu és no treure de la diana els mitjans de comunicació públics de la Generalitat, bé sigui TV3 o Catalunya Ràdio. Sobre ambdós s'han llançat infàmies i calúmnies i és necessària una defensa molt més ferma per part de les organitzacions professionals. La pèrdua de llibertat d'informació és l'objectiu i per a això el PP i Ciutadans ja han demostrat que no tenen línies vermelles.