De vegades, en política, el que sembla és. I la derrota de Mariano Rajoy en la sessió d'investidura d'aquest divendres, no per esperada, és més greu del que sembla. En primer lloc, l'escena de PP i Ciutadans trencant de fet el seu acord, fins i tot abans de la votació, és per llogar-hi cadires. Com també ho és que el portaveu popular, Rafael Hernando, aprofités el seu torn a la tribuna d'oradors per dedicar tota una sèrie de floretes a Albert Rivera perquè el dirigent taronja havia assenyalat que el PP havia de buscar un nou candidat si Rajoy fracassava i que el pacte subscrit per donar suport a la investidura tenia com a data de caducitat... el final de la votació. Els dos partits no se suporten, ja que comparteixen electorats, però és que ni tan sols guarden les formes.

En segon lloc, cal destacar la picada d'ull de Pedro Sánchez suggerint que està disposat a prendre algun tipus d'iniciativa en la nova ronda política que suposadament realitzarà el Rei per conèixer si es donen les condicions per a una nova investidura. Sánchez es va insinuar, només, però n'hi va haver prou perquè es desencadenessin les especulacions. La màquina de sumar torna a estar encesa però no sembla que el líder socialista sigui capaç de teixir una majoria amb tants condicionants com s'ha posat i amb una part del seu partit fet pols i amb ganes que la situació no es prolongui més. En això hi estan des de Felipe González a alguns barons i tota la claca mediàtica (la de dretes i l'abans d'esquerres del matí i també de la tarda). Per cert, la vicepresidenta del Govern espanyol va aprofitar la conferència de premsa del Consell de Ministres d'aquest divendres per recordar que l'Executiu, pel fet d'estar en funcions, no pot aprovar el pla de publicitat, que comporta ingressos importants per a molts mitjans de comunicació.

Finalment, és obvi que aquesta anòmala situació de falta d'entesa entre els partits per conformar un govern acaba afectant la imatge internacional d'Espanya. Més enllà de l'opinió que cadascú pugui tenir, el cert és que no hi ha passos significatius ni del PP ni del PSOE ni de Podemos per desbloquejar la situació. El raonable és que en els propers dies la fletxa s'adreci cap al president del Govern en funcions i la seva nul·la disposició a facilitar una sortida. Ja han començat des de Rivera a Felipe González i en les properes hores sorgiran més veus, encara que es provi de sufocar-les.

Mentre s'arriba o no a unes noves eleccions, les forces parlamentàries sí que haurien de trobar una posició compartida per exigir responsabilitats al Govern encara que estigui en funcions. Perquè no deixa de ser impresentable que el ministeri d'Economia hagi proposat per al Banc Mundial l'exministre d'Indústria José Manuel Soria, que va haver de dimitir per aparèixer als denominats Papers de Panamà. No deixa de ser una curiosa manera d'estar en funcions i que es tracti de l'exministre que era al capdavant de la Marca Espanya.