La petició de la Fiscalia del TSJC sol·licitant gairebé deu anys d'inhabilitació per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i uns altres nou per a l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau ha coincidit en el temps amb la implosió del PSOE després d'una tèrbola actuació dels crítics del partit que han desplaçat Sánchez del càrrec després d'un autèntic cop d'estat en l'organització. La coincidència d'ambdues situacions és, òbviament, casual i no buscada ni per fiscals, ni pels socialistes. Però sí que reflecteix el preocupant deteriorament democràtic de com se solucionen avui dia els problemes a Espanya: en el primer cas, traslladant el que són exclusivament problemes polítics a l'àmbit de la justícia. El 9-N i la consulta participativa no havia d'haver entrat mai en l'àmbit judicial com molt bé van considerar inicialment els fiscals catalans per unanimitat.

Però es va imposar la idea de dur a terme un escarment –"una acció exemplar", en paraules d'un molt proper col·laborador de Rajoy– i es va activar la Fiscalia General de l'Estat. Això del TSJC és un pas més i no el més important en la cadena de despropòsits que va suposar judicialitzar aquesta qüestió. El preocupant és que aquesta decisió del PP va comptar amb l'aquiescència de C's i la submissió del PSOE, engarrotat pels mals resultats i la pressió dels barons. Quan Pedro Sánchez ha volgut agafar una mica de llibertat i ha obert mínimament l'opció de parlar també amb l'independentisme català –un diàleg, d'altra banda, impossible, ja que el referèndum no era a sobre la taula– per treure Rajoy de la Moncloa, el PSOE s'ha tancat com un fortí amb set claus i ha desallotjat Sánchez de la secretaria general.

Ho deia molt bé el president de la gestora, l'asturià Javier Fernández: "Si truca Rajoy, parlaré amb ell; amb els independentistes no tenim res a parlar". L'ordre queda provisionalment restablert en el PSOE, a costa, això sí, d'asfixiar el partit de l'esquerra espanyola fins a convertir-lo en una joguina en mans del PP. L'exministre José Borrell, que s'ha cobrat diverses factures polítiques i mediàtiques en aquesta crisi, assenyalava fa uns dies que si realment era un cop d'estat, el seu executor era un sergent reenganxat. I no li falta raó. El mateix sergent reenganxat que s'ha pensat que imposant una pena "exemplar" a Mas, Ortega i Rigau baixarà la pressió independentista sobre l'Estat espanyol. Potser, quan torni la primavera, el que avui creuen a Madrid que és una decisió encertada i proporcionada acabaran penedint-se del pas fet.