No és un bon dia per ser optimistes. Tampoc és un bon dia per creure en la justícia o, almenys, en aquesta justícia. Molt menys és un bon dia per oblidar els qui han fabricat amb mentides i infàmies el relat que el Govern i el Parlament havien protagonitzat un cop d'estat. I, tanmateix, si és un bon dia per creure en Catalunya. Sí que és un bon dia per recordar el molt que ha fet el Govern del president Puigdemont per donar veu als ciutadans al referèndum de l'1 d'octubre passat. I sí que és un bon dia per sentir-se molt pròxims als vuit membres del Govern, començant pel vicepresident Oriol Junqueras, per als quals ha dictat presó provisional sense fiança la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.

En aquests moments i costa de dir-ho així, tots tenim amics ja a la presó. Amics amb qui moltes vegades no estàvem d'acord, que ens han demanat opinió durant aquests mesos i amb qui ens hem discutit. Amics honestos. Íntegres. Presos polítics. Bones persones que s'han anat acomiadant de les seves famílies aquests dies perquè no saben el temps que estaran a la presó. Uns, dels seus pares d'edat avançada que qui sap si tornaran a veure amb vida; tots, de les seves parelles i dels seus fills, que hauran canviat quan surtin de presó. Polítics i polítiques de raça, perquè, al final, quin és el sentit del servidor públic sinó complir el compromís amb el que la majoria del poble ha votat? Patriotes, en el sentit més noble de la paraula. Homes i dones que van acceptar uns l'encàrrec de la victòria del mes de setembre del 2015 i d'altres s'hi van sumar fa tan sols uns mesos. Esclar que provoca ràbia que hagin estat tractats com uns delinqüents!

Segurament, és un bon dia per explicar que cap d'ells no es considera un heroi. I que tots eren serenament responsables davant de la situació processal que havien anat assumint uns en els últims mesos, altres en les últimes setmanes i algun en les últimes hores. I que saben perfectament a què s'enfronten. I que no hi ha repressió infinita. Que la gent respondrà, com ha respost des de l'any 2010 a l'agressió a les institucions. I que el 21 de desembre l'independentisme sabrà oferir a les urnes la resposta democràtica que el país necessita.

L'Estat espanyol s'ha llançat definitivament pel camí de la repressió institucional i amb aquesta acció ensenya definitivament les seves cartes. Ja sabem en què consisteix el pacte entre PP, PSOE i Ciutadans. Primer, es fabrica un relat d'un fals cop d'estat; segon, la història justifica l'acusació i imposició de penes per rebel·lió i sedició; tercer, es deté el Govern legítim del poble català, que se suma als ja empresonats presidents de l'ANC i Òmnium; quart, s'escapcen una a una totes les institucions de Catalunya; cinquè, es retallen drets fonamentals, de manifestació i d'informació; sisè, les llistes de partits incòmodes es prohibeixen si els programes no són constitucionals; i setè, se celebren eleccions i si els resultats no t'agraden es manté vigent l'article 155. I sant tornem-hi.

Des de 1714 és molt possible que una jornada en què s'hagi vist tan clara la repressió de l'Estat sobre Catalunya es pugui comptar amb els dits d'una mà. I, tanmateix, Catalunya sempre resisteix. Aquesta vegada també. Perquè la seva força no rau en la violència. La seva única força rau en la dignitat. La dignitat d'un poble que ha somiat amb un futur en llibertat.