Iñigo Urkullu continuarà com a lehendakari d'Euskadi i Núñez Feijóo com a president gallec. Les eleccions en ambdues comunitats s'han saldat sense sorpreses locals i s'ha posat en relleu una estabilitat política que, per exemple, fa anys que s'ha evaporat a Catalunya. Allà, a Euskadi i a Galícia, els transvasaments electorals no han afectat els partits de govern i la crisi econòmica tampoc. Per què? En el cas d'Euskadi queda clar: el concert i la quota els ha permès viure dins d'una bombolla i els ciutadans la crisi l'han viscut de passada. En aquest context, no és tan estrany que els bascos hagin tornat a confiar novament en el Partit Nacionalista Basc, un valor segur, estable i que sempre guanya. Urkullu ha apostat per la moderació i li ha sortit bé.

En el cas gallec, la victòria de Feijóo obeeix a altres motius que tenen molt a veure amb un lideratge molt consolidat i aquesta pàtina que tant agrada a Galícia de persona amb lligams importants a Madrid. A Feijóo, que ha revalidat la majoria absoluta en condicions molt difícils i que es converteix en una excepció a Espanya, se li obren ara opcions polítiques més ambicioses. Amb la victòria del PP a Galícia respira Mariano Rajoy en la seva triple condició de president del PP, gallec i president en funcions a Espanya. La investidura potser no la té més a prop però guanya tranquil·litat davant d'unes eventuals terceres eleccions.

La creu d'aquestes eleccions és, sens dubte, Pedro Sánchez. El secretari general del PSOE, enfangat en una campanya en contra de barons territorials i de velles glòries socialistes, s'ha donat un mastegot descomunal. Passar de 16 escons a nou a Euskadi i de 18 a 14 a Galícia és fins i tot un fracàs personal, ja que no tot s'explica per la irrupció de Podemos sinó que uns resultats tan dolents són també un càstig a la seva estratègia política. És de preveure a partir d'avui mateix una àmplia ofensiva per apartar-lo de la secretària general o per tombar les seves resistències a investir Rajoy.

Un últim apunt: el denominat bloc constitucionalista ha perdut vuit escons a Euskadi (set el PSE i un el PP) i quatre a Galícia (tots del PSOE). Ciutadans ni ha obert el caseller en les dues eleccions i s'ha quedat amb zero diputats. Al Parlament d'Euskadi PP i PSE seran els grups polítics amb menys parlamentaris i a Catalunya el PP ocupa la penúltima posició, però no el PSC que és el tercer grup de la Cambra. En qualsevol cas, les realitats de Catalunya i Euskadi vistes amb la mirada de Madrid continuen sent molt desdibuixades i el constitucionalisme de PP, PSOE i C's no resisteix la prova del cotó fluix a Vitòria i Barcelona.