La reunió del Pacte Nacional pel Referèndum que se celebrarà aquest divendres al Parlament de Catalunya té, sobretot, un simbolisme enorme: suposa delimitar el terreny de joc per on ha de transcórrer la política catalana durant els pròxims nou mesos (o menys). També servirà per conèixer el nivell de compromís dels diferents agents polítics i socials catalans davant d'una iniciativa que reuneix un ampli suport polític i ciutadà però que topa amb un mur infranquejable: l'Estat espanyol nega que el referèndum se celebri i tampoc no està disposat a asseure's en cap taula de negociació que tingui aquest punt entre els que han de ser objecte de discussió amb el Govern.

La cimera servirà també perquè forces polítiques molt distants i amb estratègies diferents a l'hora d'abordar el referèndum comencin a consensuar el camí a seguir en el que ja està sent tota una cursa d'obstacles. L'exemple més clar és la celeritat amb què, des d'instàncies judicials, s'està duent a terme tot el procés d'inhabilitació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. En tan sols vuit dies, han declarat Forcadell, els tres membres no independentistes de la Mesa del Parlament -José María Espejo (C's), David Pérez (PSC) i Joan Josep Nuet (CSQEP)- i avui mateix el vicepresident primer, Lluís Corominas, de Junts pel Sí. Aquest ritme permet pensar que aquest cas tindrà per part del TSJC una velocitat poc habitual. Aquesta circumstància no és, en cap cas, baldera, ja que el moment exacte del referèndum pot adquirir més velocitat si el TSJC o directament el Constitucional duu a terme una suspensió o una inhabilitació exprés de la presidenta del Parlament.

En qualsevol cas, la judicialització de la vida política catalana i les últimes enquestes que han reflectit la vitalitat de l'independentisme i també del referèndum (85% de la ciutadania a favor que se celebri i gairebé un 50% favorable a dur-lo a terme encara que l'Estat hi estigui en contra) semblen haver actuat com a cohesionador per a la cimera d'aquest divendres. Un exemple clar és que encara que el pes polític de la cita recau en Puigdemont i Junqueras hi ha hagut un enorme tacte per ajustar l'horari de la reunió a l'agenda de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que tenia ple municipal durant el matí. De la reunió n'ha de sortir, sobretot, un impuls institucional al referèndum. En això rau en aquests moments bona part de la seva credibilitat als dos terrenys de joc en què es lliura aquesta contesa: a Catalunya, per eixamplar la seva base ciutadana, i a Europa per deixar clar, una vegada i una altra, la insistència dels catalans a votar sobre la seva independència.