Com ja va succeir l'1 d'octubre, quan l'opinió pública mundial va tenir una clara actitud de repulsa a la violenta i desproporcionada actuació policial durant el referèndum català, on més d'un miler de persones de totes les condicions i edats van necessitar assistència mèdica, les mesures del govern de Mariano Rajoy de proposar al Senat la supressió de l'autonomia catalana han estat acollides amb estupor i preocupació pels mitjans de comunicació internacionals. En una Unió Europea on els governs es protegeixen i deixen cada vegada més de banda l'opinió dels ciutadans —el cas de l'acollida de refugiats no queda gaire llunyà— un ha de recórrer a les escletxes que deixa la diplomàcia o al que un troba en els diferents mitjans internacionals.

Així, són diversos els que es refereixen a l'aplicació del 155 senzillament com un cop d'estat contra la democràcia a Catalunya. Entre ells, el britànic The Independent. Pel Financial Times el conflicte està entrant en la seva fase més aguda i Rajoy corre el risc d'una desobediència civil generalitzada a Catalunya. També adverteix el president del govern espanyol sobre la duresa de les mesures que, diu el rotatiu, podria tacar la reputació de la UE "considerada com un club de demòcrates".

Aquests exemples reflecteixen dues coses: la primera que el cas català ha sensibilitzat l'opinió pública mundial. Però també que els governs estrangers es mouen amb peus de plom, i sens dubte no al ritme que el conflicte català necessita en un moment en què la reconquesta espanyola de Catalunya pretén aniquilar la seva identitat. O hi ha alguna cosa que representi més la identitat d'un poble que les seves institucions, la seva llengua, els seus mitjans de comunicació i la seva policia? Contra tot això es pretén anar amb el 155, en un atac atroç contra l'autonomia de Catalunya.

La manifestació de dissabte de suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que aquest dilluns compliran una setmana a la presó de Soto del Real, demostra que la capacitat de mobilització de l'independentisme és molt alta i la seva resiliència també. Les dues coses seran a sobre de la taula del president Puigdemont i del Govern que aquesta setmana han d'adoptar una decisió transcendent, un cop comprovat definitivament que el diàleg que havia proposat no és possible. En base, segons va dir Puigdemont dissabte a la nit, a la seva voluntat d'"actuar en conseqüència" si s'aplicava l'article 155.

Serà divendres en el Parlament, el mateix dia que es reunirà el Senat. Cinc dies, un temps que en molts moments ha servit per assolir acords decisius i que en aquesta ocasió ha de servir per aclarir els punts negres existents. I tancar l'acord en el PDeCAT i Esquerra, en Junts pel Sí i entre JxSí i la CUP.