Per als qui els agrada retenir les dates, aquest dimarts 9 d'agost, a les 17 hores, Albert Rivera ha començat a desfer el seu enèsim compromís i s'ha obert oficialment a votar afirmativament la investidura de Mariano Rajoy. La seva oferta de sis condicions de regeneració democràtica per passar de l'abstenció al sí i apropar el president del govern en funcions a la reelecció és, bàsicament, un exercici de prestidigitació de qui –legítimament– no desitja que hi hagi noves eleccions per por de quedar literalment abrasat a les urnes.
Rivera ha fet, al final, el que sempre s'havia dit que faria, sobretot des del 26-J, i ell negava insistentment. Els 32 diputats del partit taronja han començat un camí que haurà de completar una majoria de 169 escons, un cop s'hi sumin els 137 del PP. Fins als 176 parlamentaris en què està establerta la majoria absoluta, només en faltaran set.
De les sis condicions de Ciutadans per facilitar la investidura de Rajoy dues d'elles depenen exclusivament del PP –acabar amb els indults als processats per corrupció (és potestat del govern) i la creació d'una comissió d'investigació sobre finançament il·legal del PP–. La separació immediata de qualsevol imputat per corrupció és, si no es legisla el contrari, una decisió individual com a parlamentari o, en el millor dels casos, del partit. La resta de les condicions depenen de majories parlamentàries més àmplies que l'absoluta com una nova llei Electoral –tres cinquenes parts de parlamentaris en ambdues Cambres–, la limitació de mandats o l'eliminació d'aforaments.
L'únic gripau que s'haurà d'empassar Rajoy és la Comissió d'Investigació que, sense ser agradable, permet una negociació amb Ciutadans i, sobretot, pressionar el PSOE, que encara sosté que no es mourà. Resistir. Aquí radica l'èxit de la política espanyola. Entesos.