El Tribunal Constitucional podrà inhabilitar o suspendre un càrrec electe si no compleix les seves resolucions, però la Comissió de Venècia del Consell d'Europa acaba de dir-li alt i clar que no està dins de les seves funcions fer-ho i que una decisió d'aquesta naturalesa hauria de recaure en mans de qualsevol altre tribunal de justícia. Amb aquesta claredat s'ha pronunciat la independent Comissió de Venècia –coneguda així perquè l'organisme resideix a la capital del Vèneto, el seu nom oficial és el de Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret i s'encarrega d'emetre dictàmens sobre qüestions constitucionals– en un informe el compliment del qual no és vinculant. Però sí que és d'alt valor polític: suposa una clatellada a la reforma exprés del Constitucional que va dur a terme el PP en solitari i amb la seva majoria absoluta a les dues Cambres amb l'únic objectiu d'atribuir-li competències que no tenia, que el facultava per suspendre alts càrrecs i que l'equiparava en matèria judicial a qualsevol altre tribunal.

La Comissió de Venècia dictamina que la reforma és un abús del paper d'àrbitre neutral del TC. Però el que és més important: posa al descobert l'actuació del govern espanyol davant de les instàncies europees, inclòs el permanent procés de judicialització de la vida pública catalana. La internacionalització del procés ha estat des de l'any 2012 el gran cavall de batalla entre els executius de Madrid i Barcelona. Com és sabut, el Ministeri d'Afers Estrangers ja en l'època de l'exministre García-Margallo va fer l'impossible per impedir que es produís un efecte simpatia de les principals cancelleries. Malgrat tot, el missatge català ha pogut, amb dificultats, obrir-se pas sobretot en nombrosos parlaments i també en contactes, més o menys discrets, a l'inabastable món de la diplomàcia internacional.

Que aquest informe de la Comissió de Venècia coincideixi en el temps amb les notícies que el govern espanyol va pressionar el Consell d'Europa per rebaixar les crítiques de l'informe no fa sinó reforçar la idea que la partida no és tan senzilla com moltes vegades vol explicar-se des de Madrid. També reforcen aquesta idea els advertiments de l'Estat que podria plantejar-se l'estat d'excepció per parar el referèndum. Les famoses mesures coercitives que un dia es neguen i un altre dia s'afirmen són la resposta al clima de terror creixent en què mira de convertir-se el complicat camí cap al referèndum o referèndum abans que finalitzi el proper mes de setembre a què es va comprometre el president Puigdemont i el seu Govern.

Un apunt més: caldrà veure ara si tots els que van sortir en bloc després que el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya dictaminés que una disposició dels Pressupostos de la Generalitat per al referèndum era inconstitucional i van demanar la seva immediata modificació són capaços de fer el mateix ara. Els dos organismes emeten dictàmens no vinculants i hi ha moltes altres similituds més. Veurem com porten alguns allò de la palla en els ulls dels altres.