Com en una novel·la d'intriga per capítols, poques hores abans que s'iniciï el judici conegut com el cas Palau i que se celebra quan han passat gairebé vuit anys de l'entrada dels Mossos d'Esquadra al sancta sanctorum de la burgesia catalana, el Palau de la Música, Jordi Montull, el número dos de Fèlix Millet, ha fet públic que ha ofert a la Fiscalia salvar la seva filla amb una pena mínima a canvi d'aportar informació que impliqui Convergència. Per a Gemma Montull, exdirectora financera del Palau, el fiscal demana 26 anys de presó i les dues parts estarien negociant una pena simbòlica per a la filla del número dos de Millet si col·labora amb el Ministeri Fiscal. En el temps que ha durat la instrucció del sumari, Montull ha negat una vegada i una altra que Convergència hagués rebut a través del Palau comissions per obra pública, una versió de la qual ara es desdiria.

Encara que s'esperava des de fa setmanes aquest acord, l'anunci dóna al denominat cas Palau una nova dimensió, almenys a priori. Sobretot perquè el judici ha d'aclarir a més de l'espoli de la institució, quants diners van acabar a les butxaques de Millet i Montull i si hi va haver desviació irregular, com sosté el Ministeri Fiscal, de diners de la constructora Ferrovial cap a Convergència Democràtica a través de l'extresorer del partit, Daniel Osàcar. El fiscal demana per a Osàcar set anys i mig de presó com a mediador en el presumpte pagament de comissions, mentre que el partit sempre ha defensat una actuació conforme a dret.

El judici arriba òbviament tard ja que són del tot inexplicables les vicissituds que ha patit tot el procediment judicial. Fins a sis jutges diferents han estat al capdavant de la instrucció, extraordinàriament lenta i que ha provocat un enorme malestar social. Primer per la impunitat de Fèlix Millet, que ha estat vist durant aquest temps en tota mena de situacions, mentre l'opinió pública no entenia per què no ingressava a la presó. Aquest cas també seria vàlid per a Montull. Però és evident que el sumari del cas Palau ha tingut també conseqüències devastadores per a Convergència, almenys, en el terreny polític. Ja les va tenir quan Pasqual Maragall va afirmar des de la tribuna del Parlament que CDC tenia un problema i que es deia 3% i el cas Palau només va fer que alimentar les paraules del president.

El cert és que per a l'antiga CDC avui renovada en una nova formació, el PDeCAT, el resultat final del judici no serà indiferent. Moltes coses i moltes persones són les que estan en joc.