L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i Xavier Domènech, la persona que ha escollit per liderar la creació del nou partit d'esquerres, que respon al nom provisional d'Un País en Comú, tenen exactament una setmana per encarrilar la important crisi que suposa l'absència (també provisional) de Podem en la posada de llarg de la nova organització, que serà el 8 d'abril. Encara que el cop de porta que ha fet Alvaro-Dante Fachin en nom de Podem és definitiu (o això diu) costa d'imaginar que el referent espanyol de Colau i Domènech es quedi a fora de la creació del nou partit. Sobretot, si no volen traslladar a una part de l'opinió pública que més enllà de les explicacions que han donat en públic també hi ha un tema de protagonisme personal en la confecció dels òrgans de direcció.

La crida de Pablo Iglesias a la direcció del seu partit a Catalunya, instant que torni a la mesa de negociació i expressant en públic la seva decepció per la ruptura actual només fa que reflectir que els vuit dies que falten fins a la constitució del partit poden oferir més d'una sorpresa. Sobretot, perquè no és el mateix generar una il·lusió a l'esquerra al voltant d'una única formació que mantenir la diàspora actual i que després es resolgui via coalicions electorals, que és una mica la fórmula que posen a sobre de la taula Fachin i els seus col·laboradors.

En última instància, també està en joc el lideratge de Colau, que amb una gestió molt criticada al capdavant de la capital catalana ha aconseguit, tanmateix, sortir il·lesa dels conflictes que ha tingut. En bona mesura, passant la responsabilitat a anteriors governs municipals, encara que l'únic soci que té sigui el PSC, que ha governat Barcelona des del 1979 fins al 2011. Només en el període 2011-2015 l'alcalde va ser el nacionalista Xavier Trias. Colau calculava tenir una força política cohesionada que fos una palanca política no només a Barcelona sinó també a Espanya, on En Comú Podem han guanyat les eleccions a Catalunya. Òbviament, també pretén fer-se forta al Parlament de Catalunya, on els seus últims resultats van ser més aviat discrets. Per això Colau s'hi juga més del que sembla, encara que intel·ligentment es mogui en aquesta operació política entre bastidors i deixi tot el desgast en mans de Domènech.