A mesura que s'apropa l'anunci de la data i la pregunta del referèndum d'autodeterminació, que serà en les 48 hores vinents, les pressions sobre els comuns i Podem s'han accentuat. L'independentisme els vol al costat en la convocatòria del referèndum i que s'alineïn on són, segons les enquestes, la majoria dels seus votants. L'espai unionista els vol amb ells i, de fet, sempre que poden sumen els seus vots i els seus escons al costat de PP, Cs i PSC. I ells? Doncs movent-se en el difícil equilibri que tan bé defineix aquella cançó de l'estiu dels anys 60 que portava per títol "La yenka" -"izquierda izquierda, derecha derecha, adelante detrás, un dos tres". O sigui, mirar de guanyar temps criticant els uns i els altres. Però el temps s'acaba, encara que ells no vulguin que el rellotge es mogui.

La reunió del Pacte Nacional pel Referèndum d'aquest dimarts ja ha estat, a tots els efectes, una concessió als comuns, ja que van ser ells els que la van sol·licitar, encara que se sap de sobres que el Pacte havia acabat la feina amb el lliurament de les firmes que va recollir -més de mig milió- i l'acte de Puigdemont i Junqueras a Madrid. Com que la política de partit també és un art de sumes i restes, no és estrany que moltes vegades formacions com els comuns tractin de resistir com sigui en aquesta còmoda zona de confort en què s'han instal·lat. El que passa és que un error tàctic els pot donar la glòria o costar car, sobretot amb la mirada posada en pròximes eleccions.

És aquí on Esquerra ha pitjat l'accelerador a fons les últimes setmanes. Alguns dirigents com Joan Tardà o Gabriel Rufián, en públic; d'altres, en privat. El missatge públic és senzill: en unes properes eleccions a Catalunya -que seran més tard que aviat, encara que hi ha una multitud fora de l'independentisme que té pressa-, serà impossible un acord entre ERC i els comuns si no hi ha hagut un suport explícit al referèndum. A Barcelona, el missatge republicà encara és més dur. Una negativa de l'alcaldessa Ada Colau al referèndum, que impliqués la falta d'una posició activa en temes tan elementals com la cessió de les escoles municipals o d'altres centres que són clau en una jornada electoral, només podria desembocar a les municipals de 2019 en un Junts pel Sí a Barcelona. Si fos així, les possibilitats de Colau de perdre l'alcaldia serien altíssimes. I és que, de vegades, tot no es pot voler.