Ada Colau, Albano-Dante Fachin, Joan Coscubiela, la fiscalia, la Guàrdia Civil i el TSJC. Aquests sis actors componen el menú informatiu d'aquest divendres, una vegada han passat les dues sessions del Parlament amb l'aprovació de les lleis del Referèndum i de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República i la firma per part del president Puigdemont i de tot el seu Govern de la cita amb les urnes de l'1 d'octubre. Colau és, sens dubte, el nom propi de la jornada pels seus permanents vaivens a l'hora de cedir o no els locals municipals per al referèndum. Tothom la pressiona i ella allarga i allarga la seva decisió. Quan parla dona a entendre una cosa: que està, encara que sigui a desgrat, amb l'1 d'octubre; quan actua és una altra cosa i la seva firma no apareix amb la de més de sis-cents ajuntaments que ja s'han posat a disposició de Puigdemont i Junqueras. Hi ha qui diu que calcula i calcula amb les amenaces d'accions penals del Govern espanyol i la fiscalia pel mig. La seva carrera política pot ser tallada en sec i aquest no és un plat agradable. Segur. Mentrestant, ha tingut la primera plaça de Sant Jaume plena de manifestants, molts d'ells votants seus, demanant-li que col·labori amb el referèndum. Se n'hauria de preocupar si els que l'entenen sobretot són els que no la van votar.

Fachin no només és l'home del dia. Segurament també està al pòdium dels de la setmana i aspirant a figurar a la llista dels del mes. Encara que hi ha qui vol veure'l més fora que dins de Catalunya Sí que es Pot i de Podem, els dards li venen des de Madrid i no des de l'interior de l'organització morada a Catalunya. No agrada la seva actitud partidària del referèndum encara que defensi el no. La seva bel·ligerància a favor de l'1-O deixa nus massa companys seus i la política no té amics. La seva actitud al Parlament ha estat un poema arran de les intervencions dels líders de CSQEP. Sobretot, quan ocupava l'estrada Joan Coscubiela, martell dels independentistes i aliat de Cs i PP en sengles jornades maratonianes a l'hemicicle català. Veure Albiol i Arrimadas aplaudir amb l'entusiasme que ho van fer a Coscubiela és sens dubte un dels vídeos virals de les últimes 48 hores.

La fiscalia i el TSJC d'una banda i la Guàrdia Civil per l'altra completen el carrusel informatiu del dia. La producció judicial comença a ser alta i el Govern espanyol no només ha donat feina al Tribunal Constitucional sinó també a altres instàncies. La presentació d'una querella criminal contra la totalitat del govern català representa tota una fita en la democràcia espanyola. Si acaba prosperant, i hi ha pocs dubtes que no sigui així, la topada institucional serà molt alta. El TSJC ja l'ha admès a tràmit i caldrà veure el ritme que vol imposar i com es desenvolupen els esdeveniments: si queda en paper mullat perquè el referèndum se celebra i acaba sent la pedra angular dels moviments polítics del futur o la repressió és tan alta que acaba immobilitzant la seva materialització.

El cas de la Guàrdia Civil és ben diferent. En cas de ser certa la informació facilitada, que els agents han abandonat la impremta de Constantí amb capses buides després de 48 hores de vigilància exterior i escorcoll de treballadors i una entrada final a les instal·lacions, no deixa de ser sorprenent. No tinc gaire clar si el nivell d'alerta quatre antiterrorista es correspon amb aquesta pèrdua de temps encara que al joc de l'oca informativa sempre es pot acabar parlant de la CIA.

I he deixat per al final l'advertència del Govern espanyol de presumptes responsabilitats a tots aquells ciutadans que participin en l'organització del referèndum. Amb aquest avís a particulars, el Govern creua una línia final perillosa i sobre la qual òbviament no té matèria jurídica per actuar però sí per sembrar por entre la ciutadania. Per aquesta línia igual acaba fins i tot advertint les 59.376 persones que a les 22.24 hores de divendres ja havien firmat al web joconvoco.cat en suport al president i el seu Govern per convocar el referèndum i els 30.000 voluntaris inscrits. Certament, un despropòsit.