El Col·legi de Registradors d'Espanya acaba de fer públiques les dades del mes de març sobre la creació de noves empreses a l'Estat espanyol, i Catalunya apareix en primer lloc del rànquing, amb 2.162 noves societats. En segon lloc, apareix Madrid i darrere Andalusia i el País Valencià. Aquestes estadístiques van acompanyades d'altres en sentit completament contrari i que fan referència al tancament d'empreses. Aquí la tendència s'inverteix i és a Madrid on s'han dissolt més societats. Aquestes xifres se sumen a l'optimisme de noves dades ofertes per l'economia catalana respecte a l'obertura de nous centres, com el d'Amazon a Martorelles o l'important augment de trànsit al Port de Barcelona.

En uns moments en què la crisi persisteix en moltes famílies, però les xifres macroeconòmiques comencen a millorar substancialment, és molt important que Catalunya es mantingui en el lideratge dels principals indicadors i retingui la capacitat de ser el motor del sud d'Europa. És important, sobretot, perquè al final la millora de les condicions de vida de la ciutadania només pot venir de la millora de l'economia i de no perdre el tren del creixement. Però també és important per desmuntar, un a un, tots els arguments a propòsit de la influència que està tenint el procés independentista que viu Catalunya en la seva economia. El Govern espanyol s'ha dedicat especialment a teixir un discurs en aquesta direcció, que les diferents xifres que es van coneixent tendeixen a desmentir.

Davant dels mesos que vindran, és molt important tenir aquest flanc cobert. I que la batalla política es pugui jugar en el terreny que li correspon, i que no és cap altre que el de la política. Ja és una llàstima que el debat s'hagi convertit més en judicial que en polític per desig exprés del Govern espanyol, incapaç d'obrir cap porta a la celebració del referèndum. I de llegir les diferents enquestes que continuen remarcant, d'una manera molt significativa, la molt àmplia majoria a favor del referèndum, que no deu ser inferior a les tres quartes parts de l'electorat català. I també, que el sí a la independència està per davant del no. Passen els anys i res no canvia: els catalans volen votar, l'independentisme va per davant i la tercera via no existeix. Però és clar, es pot explicar d'una altra manera; el problema és que ningú no s'ho creu. Per més que digui que sí.