La deplorable intervenció del portaveu del Partit Popular, Pablo Casado, assegurant que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, podria acabar com Lluís Companys reflecteix més que qualsevol altra afirmació, comentari, anàlisi o valoració el moment exacte on es troben les relacions entre Catalunya i Espanya. Un representant molt qualificat del partit que governa Espanya des de 2011 declara al terme de la reunió de la direcció del PP que Puigdemont pot acabar com Companys —que, recordem, va ser torturat, sotmès a un consell de guerra i afusellat al castell de Montjuïc el 15 d'octubre de 1940— i ningú del seu partit amb prou responsabilitat no li indica el camí cap a la seva casa de Sòria o l'obliga immediatament a rectificar i demanar perdó públicament. Ningú, absolutament ningú, havia exposat amb tanta claredat des d'un càrrec públic la legitimació de la violència per part de l'Estat i havia tingut l'atreviment de comparar el que va succeir sota la dictadura amb el moment present. Després de la violència policial de l'1 d'octubre, el mínim que es pot dir de Casado és que és un irresponsable i la seva declaració és senzillament miserable.

En vigílies de la celebració del ple del Parlament més transcendent des de la restauració de la Cambra catalana, la primavera de 1980, sembla que qualsevol amenaça pot ser acceptada com una mesura de pressió per doblegar la voluntat del Govern de Catalunya. I tot no és acceptable en un marc democràtic. Utilitzar Companys com a arma llancívola és indigne i fatxenda. En 1990 van demanar perdó Alemanya i França per la seva actitud, cosa que encara no ha fet Espanya. Aquesta és la seva vergonya, però la democràcia espanyola ni pot, ni ha de pujar a aquest carro de qui, per cert, també dona el nom a l'estadi olímpic de Montjuïc .

L'1 d'octubre, més de 2,3 milions de persones van acudir a les urnes convocades pel Govern de Catalunya. Ho van fer en unes condicions extremes, després de mesos sinó anys provant d'acordar amb el govern espanyol un referèndum legal, una cosa que l'Estat espanyol sempre va considerar inversemblant i no conforme a dret partint de la Constitució de 1978. Hi va haver constitucionalistes que no compartien aquest punt de vista, altres que van plantejar fa anys vies intermèdies però totes les portes es van tancar una rere l'altra. En contra del que havia garantit el govern espanyol a la comunitat internacional, hi va haver urnes i hi va haver cues als col·legis electorals i a més hi va haver escenes dantesques de repressió que la ciutadania catalana, una part molt, molt àmplia no ho oblidarà mai. Quina paradoxa: Trump sabia què passaria a Catalunya molt més que el govern espanyol. Aquesta acció va posar al descobert una situació de la qual s'ha parlat poc: l'operatiu de desplaçament i emmagatzematge de les urnes en els dies previs a l'1 d'octubre va implicar milers de persones. Aquestes, segurament, ho van comentar a altres milers. I encara així, totes van arribar als col·legis sense que els serveis de seguretat policial fossin capaços d'impedir-los.

En aquest marc de referèndum celebrat i de violència policial el dia de la cita amb les urnes, compareix aquest dimarts Puigdemont davant de la Cambra catalana. No hi haurà un pas enrere per la seva part, ha dit de totes les maneres possibles. Caldrà veure, en conseqüència, quins passos fa i com oficialitza el que diu la llei del referèndum i de transitorietat jurídica i la declaració d'independència. Carles Puigdemont, i amb ell el seu Govern, vol que la via de la mediació no es tanqui i que algunes de les iniciatives en marxa fructifiquin. És normal que sigui així per més que el govern espanyol rebutgi qualsevol tipus de mediació, vingui de l'Església espanyola, de governs europeus, de fòrums de mediació en processos de pau i en drets humans. Aquesta via, Rajoy no la vol ni obrir. I el Govern vol perseverar un temps en ella sense ser ostatge d'una negociació que ara com ara encara no es veu. Aquest és el nus gordià que Puigdemont revelarà a partir de les 18 hores en el Parlament. Això si el govern espanyol en les hores que resten no impedeix la seva compareixença.