Una vegada el Govern ha disparat el tret de sortida per al referèndum de l'1 d'octubre, la mobilització de la ciutadania servirà com a principal termòmetre per calibrar la resposta de l'independentisme. Mai com abans la resposta al carrer durant els tres mesos llargs que venen serà tan important i tan decisiva, i això per quatre motius: en clau catalana, per activar el nombre més gran possible de sectors polítics i socials favorables al referèndum, sigui quina sigui la posició sobre la independència de Catalunya. Encara que és obvi que entre els favorables al referèndum els més actius són els independentistes, l'objectiu traçat busca atreure sectors polítics com els comuns, molt dividits a l'hora de fixar una posició conjunta i incòmodes alguns d'ells amb el fet que la política d'inhabilitacions del Govern espanyol els acabi afectant. Una cosa que, d'altra banda, ja li ha passat al diputat Joan Josep Nuet, que dilluns compareixerà al TSJC en condició d'investigat.

En clau espanyola, perquè només el suport d'una ciutadania massivament compromesa a donar suport al referèndum pot variar l'actitud indolent i erràtica de les forces polítiques espanyoles. La postura entre la indiferència i el cop d'Estat amb què la premsa de Madrid ha abordat la convocatòria del president Puigdemont és plena de supèrbia i de superficialitat. Res de nou, d'altra banda. Però un exemple més que l'únic relat a què apel·len no ofegarà el problema, sinó que el farà més gran. Temps al temps.

El tercer motiu és l'internacional. Els mitjans de comunicació del món sencer han recollit d'una manera significativa l'anunci del referèndum i la voluntat del Govern de convertir l'1 d'octubre vinent en una jornada democràtica en què Catalunya pugui decidir el seu futur. Un cop ensenyades les cartes per part del president Puigdemont, els analistes i corresponsals estrangers només s'interroguen sobre com el Govern espanyol ho impedirà. Les amenaces d'impossibilitar la votació al preu que sigui no han calat en gaires de les cròniques estrangeres, potser perquè, per més que els ho expliquin una vegada i una altra, no és fàcil que ho aconsegueixin entendre.

Finalment, la mobilització és important per superar la participació del 9 de novembre de 2014. El Govern, els partits que li donen suport i les entitats a favor del referèndum només poden actuar en un dels dos camps i amb una única idea: la xifra de 2,3 milions del 9-N s'ha d'incrementar i tot això, enmig de les amenaces de l'Estat a funcionaris i polítics, que ja han començat i sens dubte augmentaran. Tanmateix, la resposta del Govern espanyol a l'anunci del president Puigdemont demostra que per molt que s'hagués gallejat abans, les coses no són tan fàcils. Si fa unes setmanes assenyalaven que no acceptarien una convocatòria de referèndum, ara han hagut d'adaptar el guió dient que no hi havia cap paper firmat. Mentrestant, el conseller Romeva explicava a Le Monde que el referèndum serà vinculant.