La crida del cap de files del Partit Popular a Brussel·les, Esteban González Pons, a boicotejar la conferència del president Puigdemont, del vicepresident Junqueras i del conseller d'Exteriors, Raül Romeva, aquest dimarts és un acte molt greu. I ho és per diversos motius: en primer lloc, és un acte oficial del Govern català, ja que ha estat anunciat com correspon i a més se celebra en una de les sales del Parlament Europeu. En segon lloc, perquè no hi ha tradició d'una descortesia institucional similar, sobretot en uns moments que el principal esforç institucional de la Generalitat és insistir una vegada més en el referèndum pactat. I finalment, costa molt i és pesat repetir en cada acte hostil de l'executiu espanyol que la propagandística Operació Diàleg té peus de fang. Així, la resposta a cada moviment del Govern o del Parlament mai no és política sinó que es mou entre una crida a boicotejar un acte, com en aquest cas, o la judicialització.

No deixa de ser curiós l'enorme esforç dels diferents tentacles del govern espanyol per impedir, vetar, reprimir, inhabilitar, expulsar, coaccionar, sancionar, pressionar i un llarg etcètera abans que asseure's a negociar amb el Govern català. Dur a Brussel·les aquesta actitud i exposar-la al Parlament Europeu no hauria de molestar ningú ja que, en principi, els arguments es contraresten amb arguments. I els actes públics amb un altre acte públic. Tan legítim és que el Govern vulgui exposar la seva posició a la capital comunitària com que un altre dia sigui l'Executiu de Mariano Rajoy el que vulgui donar el seu parer sobre les demandes catalanes.

Que sigui el valencià Esteban González Pons el que intenta coartar la llibertat d'expressió -ja que es tracta d'això, una simple conferència- és també l'exemple, si més no, d'uns certs nervis. El en altre temps polític influent de la formació conservadora i avui caigut en desgràcia, d'aquí el seu exili -almenys ell el va viure així- a Brussel·les un cop es va conèixer la profunditat del corc de la corrupció al País Valencià, ha perdut una oportunitat per demostrar els límits de la discrepància en la política que mai no han d'arribar a impedir a qualsevol preu que el teu rival pugui expressar-se i sigui escoltat.