El primer ministre belga, Charles Michel, ha trencat el ferri mur del club dels països membres de la Unió Europea i aquest dissabte ha plantejat obertament la necessitat d'una mediació internacional per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. És cert que ha afegit que aquesta mediació s'hauria de produir si fracassava el diàleg entre Barcelona i Madrid, però en aquests moments és més que evident que el diàleg no és que hagi fracassat sinó que ni tan sols no s'ha arribat a iniciar. Fins a l'extrem que el que és a sobre de la taula per part de l'executiu de Rajoy és l'aplicació del 155 de la Constitució, un article interpretable i que deixa màniga ampla al govern espanyol per fer-se càrrec de l'autonomia catalana.

El moviment de Michel és significatiu del mar de fons que hi ha a la Unió Europea en alguns estats. No els més importants per dimensió i capacitat de decisió a Brussel·les com a capital comunitària, però sí en països intermedis com els del nord d'Europa i les repúbliques bàltiques. La mateixa receptivitat a la mediació es produeix, per exemple, a Suïssa o Àustria, dos estats amb una història a sobre important en la resolució de conflictes.

La voluntat de trobar una solució dialogada amb el govern espanyol en el marc del referèndum celebrat el passat 1 d'octubre i els seus resultats continua sent l'aposta del president de la Generalitat i del Govern quan s'apropa l'hora límit de la resposta que ha de donar al requeriment del govern espanyol instant-lo a aclarir amb un sí o amb un no si el 10 d'octubre va declarar la independència al Parlament. Aquesta pregunta no obtindrà la resposta que Rajoy espera i, en canvi, el president sí que farà un acte de reafirmació del referèndum de l'1 d'octubre.

És possible, fins i tot, que traslladi al president del govern espanyol, i la carta de Michel ve a tomb, una vegada més la seva voluntat de reunir-se i parlar. "Fer-se fort en la seva posició actual", insisteix una de les persones clau en aquest procés. Potser, en el seu discurs d'avui, en l'aniversari de l'afusellament del president Companys, comenci a donar les primeres pistes al cementiri de Montjuïc.