S'ha complert aquesta setmana l'equador del mandat de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i ha passat amb el mateix to gris amb què han transcorregut els 24 mesos des que és al capdavant de la capital catalana. Les expectatives de canvi que va despertar el maig del 2015 l'arribada d'una força política regeneradora des de l'esquerra i amb idees noves de governança han quedat en gairebé res i l'únic que ha emergit fins ara és que en realitat no hi havia un projecte polític de ciutat diferentment sinó bàsicament un canvi de partit al capdavant del govern municipal.

El fracàs principal de Colau ha estat la incapacitat per teixir aliances que garantissin l'estabilitat a l'equip de govern: primer va humiliar l'exalcalde Xavier Trias, que difícilment hauria guanyat sense un dels capítols de la guerra bruta de l'Operació Catalunya en el qual van participar comissaris i mitjans de comunicació de Madrid, que literalment es van inventar en plena campanya electoral que tenia comptes a Suïssa. Ja sent alcaldessa, Colau va practicar una política implacable de menysteniment d'Esquerra Republicana i el seu líder barceloní, Alfred Bosch. Òbviament, els comuns tampoc no podien tancar acords amb PP i Ciutadans. I els quedava només el PSC, que fa uns mesos es va integrar a l'equip de Colau amb Jaume Collboni. El resultat aritmètic va ser passar d'11 a 15 regidors, fins i tot molt lluny dels 21 necessaris per tenir la majoria d'un consistori format per 41 edils.

Si a aquest dèficit per teixir aliances polítiques -i que s'ha traduït, per exemple, en la impossibilitat d'aprovar els pressupostos- s'afegeixen les dificultats per sumar al seu projecte els sectors econòmics o socials de la ciutat, des de l'hoteler al turístic, passant pel gremi de la restauració o el comerç, per citar-ne només alguns, o el fracàs en episodis culturals no tan llunyans com el Born o en la negociació amb els treballadors de serveis públics com en el cas del metro, és normal que el balanç sigui pobre. Hi caldria afegir l'absència (segurament buscada) de l'ajuntament en conflictes que han repercutit negativament sobre la imatge de Barcelona, com el recent caos de l'aeroport. En definitiva, més pa que formatge en espera que els 24 mesos que resten siguin molt millors que els transcorreguts.