Si les imatges construeixen la història gràfica d'un país, de la mateixa manera que les cròniques informatives són el relat diari del temps que ens ha tocat viure, és evident que la fotografia de l'expresident de la Generalitat Artur Mas assegut al banc dels acusats per haver facilitat la votació d'una consulta participativa el passat 9 de novembre de 2014 és impactant. També colpidora. I preocupant. Ho és, no tant per la sentència que pugui acabar emetent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sinó per la constatació que la democràcia espanyola ha entrat en una fase d'allunyament dels estàndards europeus. Això no és una bona notícia per a ningú i sobretot per als ciutadans, que n'acaben sent la part més vulnerable.

Que l'únic líder espanyol que hagi expressat públicament que "parla malament de la democràcia espanyola que es jutgi algú per posar les urnes" hagi estat el secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, demostra la desconnexió de les elits públiques espanyoles en totes les seves facetes i aquesta mena de gerontocràcia que sembla regir els seus destins. Mentre els mitjans de comunicació del món sencer seguien l'insòlit judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau amb interpretacions diferents però molt properes a la realitat catalana i a la visió coral que té la societat del procés independentista, el seguiment que es feia des de Madrid, d'una manera especial a moltes televisions i ràdios, era intolerant i dogmàtic. En molts casos, a més, injuriós i vexatori.

No deixa de ser curiós que mitjans de prestigi com The Guardian, Le Monde o The New York Times o l'agència Reuters informin millor i tinguin una aproximació al tema català molt més ajustada a la realitat. És una cosa que semblava superada després del franquisme, que no hauríem mai més de recórrer a la premsa estrangera per obtenir una informació veraç. Però aquesta batalla, la de l'opinió pública internacional, és la que el Govern de Catalunya ha de provar de decantar a favor seu explicant una vegada i una altra la impossibilitat d'entaular qualsevol negociació amb el govern espanyol per celebrar un referèndum, per més que el 80% de la ciutadania de Catalunya el reclami. Al final, els governs europeus queden ara com ara molt lluny de les demandes que se'ls formulen des de Catalunya però imatges com les del TSJC tampoc no són del seu grat.

mas ortega rigau efe
Judici 9-N Mas: "Em faig responsable de tot" Gemma Liñán
Jordi Galves
Una nit en l'òpera La pregunta d'Artur Mas Jordi Galves