Àustria i Itàlia celebren aquest diumenge unes eleccions que seran clau per als seus respectius països i que fixaran la mirada internacional per calibrar fins a quin punt la ultradreta, el populisme o ambdues coses alhora continuen guanyant espai electoral. En molt pocs mesos s'han fet passos impensables cap a la desestructuració primer de la Unió Europea –el triomf del Brèxit a la Gran Bretanya– i més recentment de les relacions Europa-EUA, amb el sorprenent triomf de Donald Trump. No recuperats encara de la victòria del magnat nord-americà en les presidencials nord-americanes, les eleccions presidencials austríaques, on un candidat d'ultradreta té al seu abast la presidència de la República, i el referèndum constitucional italià plantejat pel primer ministre, Matteo Renzi, que pot fàcilment perdre'l, eixamplen encara més l'enorme preocupació per l'avenç desmesurat de forces polítiques desestabilitzadores dels equilibris polítics existents des de la Segona Guerra Mundial.

És evident, el fracàs més absolut del vell ordre mundial i l'emergència d'un altre de nou amb paràmetres, en moltes ocasions, molt preocupants. El triomf de Trump ha remogut els fonaments de la societat nord-americana, acostumada a veure els canvis en la Casa Blanca sense la passió pròpia de països llatins i fins i tot amb la tranquil·litat de pensar que els ressorts de l'Administració nord-americana treien transcendència als relleus en la presidència. Així ha estat, de fet, en les últimes dècades i, per exemple, no s'havia qüestionat mai tant com en ara la idoneïtat del president com a comandant en cap i responsable últim del botó nuclear.

Àustria afronta aquest diumenge el risc que Norbert Hofer es converteixi en el primer president de l'extrema dreta a Europa. Una societat cansada per la repetició de les eleccions del mes de maig passat per irregularitats al cens i cada vegada més preocupada per l'arribada de la immigració pot fer un pas impensable fa uns anys. El més xocant és que són els governs, amb la seva reacció covarda i insensible davant del drama humanitari que suposa l'arribada de refugiats a Europa, els que més estan fent per obrir el pas dels llocs de poder a la ultradreta i al populisme.

El cas d'Itàlia i el referèndum constitucional no és exactament el mateix, però també és un reflex de la resposta ciutadana a una iniciativa governamental. En aquest cas, una nova Constitució que Renzi ha plantejat com un plebiscit i que si perd, posarà en perill l'estabilitat italiana. Allà l'esperen la dreta de Berlusconi i la inquietant formació del còmic Beppe Grillo, el Moviment 5 Estrelles. I mentrestant, veiem a França com els partits afinen estratègies per a les presidencials de maig i elegeixen candidats cada vegada més a la dreta. I volent impedir que avanci l'efecte Le Pen, la líder del FN va guanyant la batalla de la centralitat. Això sí, els caps d'estat i de govern de la UE continuen sense assabentar-se. Com el Titanic.